dissabte, de setembre 30, 2006

V Conferència Nacional

Ara mateix estic a la V Conferència Nacional del PSC on estem debatent entre tots els delegats i delgades el programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.
Aquesta és una aposta molt forta que fem per part del socialisme català per tal que el programa electoral reflexi la realitat diversa, i molts cops complexa, de la nostra societat. Aquesta és la plasmació real de la voluntat d'integrar en la futura acció de govern, un govern que estic segur que estarà presidit per José Montilla, totes les sensibilitats del socialisme català, tant des de dins el PSC com per part de sector progressistes de la societat externs al partit.
No hi a cap altre partit que fagi una aposta tant gran per la democràcia interna. Tant que s'havia criticat que l'aparell del partit havia imposat el seu candidat, així demostrem que això eren només intents dels nostres adversaris i rivals de desprestigiar-nos. En l'elecció del candidat hem estat tant o més democràtics que les altres formacions polítiques. I amb aquesta conferència nacional hem passat al capdavant de tota la classe política catalana en la participació interna i externa, per tal de poder afrontar amb rigorositat i eficiència el grans reptes que teni com a país i com a societat en el segle XXI i amb l'ajuda del nou Estatut.
Una de les coses que vull destacar més d'aquesta conferència nacional és l'aposta per la joventut, ja que el president de la conferècia és el primer secretar de la JSC, Raül Moreno, i a la esa també trobem altres joves com la Carmen Bastida, vice-presidenta segona, i la vocal Paqui Soriano.
I també destacar l'aposta forta i decidida per les tecnologies de la informació i la comunicació, i l'activisme polític a la xarxa, ja que aquest article l'estic escrivint des del Palau de Congressos de Catalunya, seu de la V Conferència Nacional. Per tant podreu veure molts articles relacionats amb aquesta conferència a la blogosfera socialista en temps real pràcticament.

dijous, de setembre 28, 2006

Aquí salten guspires!

El mercat energètic espanyol, i de retruc l'europeu, està sacsejat pels últims moviments en el món de les empreses elèctriques les OPAs de Gas Natural i E.On a Endesa, i la compra per part d'ACS, actualment accionista majoritari de Unión Fenosa, d'una part d'Iberdrola i la compra d'Acciona d'un paquet d'accions d'Endesa.
Una de les conclusions que podem extreure'n és el fet de cal redefinir-nos el nostre model energètic, tant el model empresarial com la font d'obtenció d'aquesta energia. Des del govern espanyol, després d'intentar frenar la pèrdua de control espanyol del mercat de l'electricitat, ara s'intenta que el mercat espanyol sigui fort per poder ser competitiu enfront les grans empreses energètiques europees, ja que si tenim una gran empresa espanyola d'energia, ja sigui per opes o per fusions, podrem afrontar la liberalització del mercat energètic promoguda per la UE des d'una posició preferent per tal de sortir guanyant tots, tant com a consumidors com a ciutadans. La liberalització del mercat europeu de l'energia el que farà és que hi hagi quatre o cinc grans empreses que es repartiran el pastís. per tant, si una d'aquestes empreses és espanyola, i amb molt de pes de Catalunya, tindrem més garanties de qualitat i de desenvolupament econòmic. Però el que també ha de fer tant la UE com el govern espanyol per mitjà del ministre d'Industria Joan Clos és aconseguir una liberalitzacuió social de l'energia, on el que es primi sigui l'accés a l'energia amb qualitat i seguretat. No podem deixar solsament en mans de les empreses la regulació del mercat energètic, perqè llavors qui perd segur som tots nosaltres, la ciutadania.
I ja que canviem el model empresarial, també ens podreim començar a plantejar canviar la font d'obtenció de l'energia, on el model atòmic està molt qüestionat, sobretot per la perillositat dels residus, però necessaria encara avui en dia degut al consum energètic de la nostra societat i l'alt rendiment que donen aquestes centrals. Cal doncs buscar models alternatius per tal de, com a míni, aconseguir reduir al mínim possible la nostra dependència dels combustibles fòssil i l'energia nuclear. Però l'energia nuclear de fissió, la perillosa, ja que l'energia nuclear de fusió, gens contaminant, està obtenint resultats experimentals molt alentadors per poder aconseguir en un futur no massa llunyà, un nou model energètic.

dilluns, de setembre 25, 2006

Enquestes

Aquests dies van sortint moltes enquestes en relació amb les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre. Prenent com a punt de partida que les enquestes mai indiquen el resultat de les eleccions, sí que sereixen per mirar tendències.
La última enquesta que he vist és el Racòmetre de RAC-1 (grup Godó, ja sabem de quin peu calcen). Diu l'enquesta que CiU i ICV pujen i el PSC, ERC i el PP baixen. Aquesta és la tònica que reflecteixen la majoria d'enquestes. Però el que s'ha de veure és el trsvàs de vots, que geeralment és allò important en unes eleccions.
CiU puja tot allò que baixa el PP i ERC. O sigui, que CiU puja gràcies a la dreta i al nacionalisme. Per tan ja sabem que qui vota CiU no vol polítiques socials, sinó que simplement l'interesa marejar la perdiu amb el discurs identitari, que no aporta res de positiu per a les persones, per, mentre estant, anar retallant l'Estat del Benestar i afavorir els seus amics, com ja hem vist amb el cas Treball o com els consellers dels governs on hi era l'Artur Mas aconsellaven mafies ruses enlloc de millorar l'educació o la sanitat pública, per no parlar de no voler saber res de reformar l'Estatut o callar vergonyosament amb el tema de l'aeroport del Prat.
Per tant, ja sabem què és el que vol CiU i quin seran els seus aliats per aconseguir-ho, la dreta.

divendres, de setembre 22, 2006

El món dels blogs

2ª RedNet

Aquest dissabte 23 a sectorial de Societat del Coneixement del PSC organitza la 2ª RedNet, un espai que servirà de debat de l'acció política a la xarxa i enfocat bàsicament al món dels blogs polítics, amb una conferència a càrrec de diferents blogaires socialistes.

Els blogs com a eina política

Seguint amb la repercusió que cada cop més tenen els blogs personals, sobretot els polítics, alhora d'influir en la nostra societat, he trobat aquests dos videos fets per VilaWeb.tv on per un cantó parlen del treball de tres blocaires de la seva secció de blocs MÉSVilaWeb i per l'altra cantó expliquen una campanya titulada "Jo també vull un estat propi" gestada en un bloc personal i que ha tingut cert resò en la blogosfera catalana. Aquesta campanya, encara que jo no hi dongui suport, és un bon exemple de la força que tenen avui en dia els blogs, i les seves possibilitats futures.

Els blocaires de MÉSVilaWeb


Campanya "Jo també vull un estat propi"


Més blogs amics

Per acabar vull parlar de dos blogs amics que incorporo en els meus enllaços. Un és en Biel Isern, de Canet de Mar, que com diu ell és un japanòfil empedreït, i per això està vivint a Japó, concretament a Sapporo fent un estudi dels costums japonesos en relació amb els nostres, i explica una miqueta les seves experiències per terres nipones.
L'altre blog és de l'Hernán Benito, un noi extremeny i criat a Huelva, que el vaig coneixer quan estavem treballant a l'aeroport de Girona, on abans havia conegut el seu germà David, i que ara està vivint a Barcelona. Té un blog molt intimista, on sobretot penja fotos on refleteix la seva visió del món.

dimecres, de setembre 20, 2006

Bon vent i barca nova (2ª part)

Juan Carlos Rodríguez Ibarra no es presentarà com a cap de llista socialista a les pròximes eleccions autonòmiques a Extremadura. Aquesta és una gran notícia pel socialisme espanyol, continuació de la sortida de José Bono del govern.
El socialisme espanyol necessita una nova generació de polítics que hagin viscut en democràcia la major part de la seva vida, necessitem uns governants que no tinguin aquesta idea de l'Espanya rància i de velles glories. Tenim reptes molt importants com la pau a Euskadi o convertir l'Estat de les Autonomies en un sistema federal, o com a mínim federalitzat, amb l'aplicació dels estatuts que ja s'han aprobat i els que queden per venir. Amb la marxa de Rodríguez Ibarra marxa un dels principals valedors de les idees centralistes dins el PSOE, que l'únic que feia era dividir-nos en discusions absurdes mentre la ciutadania reclamava fets concrets i decidits. Necessitem unitat entre els socialistes de tota Espanya per aconseguir que el país avanci en benestar social i en desenvolupament econòmic i cohesió social. Amb el lideratge de José Luís Rodríguez Zapatero ho aconseguirem.

dijous, de setembre 14, 2006

Al meu país la pluja no sap ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Així és com comença una cançó de Raimon. Podriem pensar que aquesta és una bona cançó si mirem els últims episodis de pluges que hem tingut aquest darrers dies. Doncs hi podriem estar d'acord, però només amb la primera part. El problema no és que haguem d'ensenyar a la pluja a ploure, sinó que el que hem de fer és apendre nosaltres com plou la pluja al nostre país. Una de les principals causes del poder destructor dels aigüats és la mala urbanització del territori. Tenim un territori massa urbanitzat, amb una gran quantita d'infraestructures que no són aptes per aquest volum d'aigua. Un volum d'aigua, d'altra banda, que no és extraordinari, ja que en un clima mediterrani com el nostre, i amb l'orografia pròpia del nostre país, són fenòmens que passen períodicament. Per tant, no ens hem d'esverar tant. El que cal és buscar solucions per tal que quan torni a ploure descontroladament, que tornarà a passar aquests any, el que ve o l'altre, aquí o allà, poguem respondre satisfactòriament i tinguem els deures fets per tal de minimitzar el desastre.
Aquestes solucions passen per reforçar els col·lectors que recullen les aigües pluvials, per millorar-ne la seva capacitat i evitar que es concentri l'aigua en deternimats punts. També s'han de tenir unes infraestrucures prou sòlides i robustes per aconseguir l'afectació mínima, ja sigui en les carreteres, ferrocarrils o xarxa elèctrica.
Un altre dels problemes del nostre urbanisme és la construcció d'edificis i infraestructures en zones innundables, a les lleres de rieres i torrents que normalment estan secs o que, pel poc volum d'aigua caigut, poden canalitzar-la bé, però que en dies com aquests, hi ha tanta aigua que és impossible controlar-la únicament dins el seu curs natural. Si a més afegim l'efecte impermeabilitzant del formigó i l'asfalt, tenim que hi ha masses persones exposades a les inclemències del temps.
L'Agència Catalana de l'Aigua i les diferents administracions tenen molta feina a fer per aconseguir tenir un territori ordenat i endreçat, i així que no haguem de patir cada cop que cauen quatre gotes. Perquè som nosaltres que hem d'apendre i tenir clar com plou al nostre país i les conseqüències que això té.

Més memes


I no paren les memes. Aquesta m'ha arribat directament des del gran don-aire. Es tracta de dir quin considero que és el millor article que he escrit en el meu blog.
Ara ja fa més de deu mesos que estic escrivint. Sort que no ho faig cada dia, sinó el fet de rellegir-me alguns dels articles que he fet m'hauria ocupat hores. També sort que he diversificat molt els continguts del blog, i sé que tot el que siguin consideracions personals o les meves pròpies experiencies no les tindré amb compte. Encara que si parlessim de la importància que té l'article, per mi seria aquest.
Però no, per més que m'agradi, no crec que aquest sigui el millor que he escrit. Després de llarga estona deliberant amb mi mateix, he pogut fer una selecció dels que a mi m'agraden més, i finalment, però no fàcilment, n'he descartat dos, que podriem dir que obtenen podi: medalla de bronze per La feina mal feta no té futur (l'article amb més comentaris, 40) i medalla de plata per Lerrouxisme, feixisme i demagògia.
I per fi l'article que més m'agrada, i el que considero que m'ha quedat millor: Deslocalització vs Competitivitat

Ara haig de pasasr la meme a uns altres blocaires, que són:

dimecres, de setembre 13, 2006

Un govern catalanista i de progrés

Aquest dimarts ha començat un curs escolar molt especial. És l'anomenat curs de la sisena hora, fruit del Pacte Nacional per a l'Educació, signat amb el concens de tota la comunitat educativa. Axiò demostra la voluntat del caracter social del govern catalanista i de progrés. Molt ens acusen dels problemes interns que hi ha hagut entre les partits que formavem el govern, que només ens hem dedicat a barallar-nos entre nosaltres i que no s'ha fet res. Doncs crec que millorar considerablement la qualitat del nostre sistema educatiu és una acció de govern que ens hauria d'omplir de satisfacció. Però aquesta sisena hora no ve sola, ja que cal una forta injecció en els pressupostos de la Generalitat. Així, també s'ha aconseguit 104 nous centres escolars, 88 en construcció i 82 amb obres de millora. I la creació de 4.630 noves places de docents, ja que partint de la situació precaria que vivien el profesorat en època de CiU, si ampliem l'horari lectiu s'haurà d'incrementar, i molt, el nombre de docents per aonseguir els nivells de qualitat necessaris per tenir una educació del segle XXI.
Però la coalició nacionalista sempre es venta de ser precisament això, nacionalista. Ja haviem vist com tractaven la Diada Nacional de Catalunya, amb un absolut meyspreu, una simple ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, i uns discursos per nfervorir els més radicals. Amb l'arribada de Pasqual Maragall al govern de la Generalitat, es va aconseguir dignificar aquesta festa, dotant-la d'un format d'acte oficial i institucional, amb una parada de Mossos d'Esquadra, una representació de la cultura del país i amb el presidents de la Generalitat i del Parlament. Al principi van correr rius de tinta, sobretot des dels sectors més nacionalistes i independentistes, criticant l'acte. Suposo que sencillament criticaven per criticar, que segur que els sociates "desnaturalitzariem" la Diada, com deia Pujol, que va deixar plantats els representants de la voluntat popular. Com si fent-se l'acte institucional es deixés de banda la ofrena floral a Rafael de Casanova. Però això era un acte petit, com correspon a un apís petit. Si volem una Catalunya gran, hem de fer actes de gran magnitut, com el del Parc de la Ciutadella. I tres anys després, tothom el·logia el format de l'acte, i CiU diu que si guanyen les eleccions (espero que no) conservaran l'acte tal i com està pensat avui en dia. Aquí es demostra la voluntat catalanista d'aquest govern i del seu màxim responsable. Sense complexos, sense resgar-nos les vestimentes, sense fer el ploramiques. Amb orgull i mirant al futur.

divendres, de setembre 08, 2006

Atac feixista a la llibertat d’expressió per part de Ruiz-Gallardón

La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) denuncia l’acte feixista i repressiu de l’alcalde de Madrid l’excel·lentissim Sr. Ruiz-Gallardón al censurar, al mes pur estil franquista, l’obra “Lorca eran todos” del director Pepe Rubianes. La JSC considera un atac intolerable a la llibertat d’expressió i exigeix una disculpa oficial per part del mateix alcalde i que es depurin responsabilitats dins de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament.

De la mateixa manera la JSC denuncia la campanya de persecució a la que el actor i director Pepe Rubianes ha estat sotmès durant els últims mesos per medis de comunicació com la COPE i ABC, veritables culpables del clima de persecució i repressió al qual han estat sotmesos, en l’últim any, actors i directors de teatre com Leo Bassi, Íñigo Ramírez o el mateix Rubianes. Per això, manifestem públicament el nostre recolzament a l’actor Pepe Rubianes, a la seva obra i a la seva companyia. Així com també a l’actual director del Teatro Español (Mario Gas) el qual ha estat sotmès a pressions polítiques intolerables en qualsevol Estat democràtic.

Finalment, demanem a tota la ciutadania que assisteixi a actes i concentracions que, durant els propers dies, demostrin la repulsa cap a la decisió presa per l’Ajuntament de Madrid i la CCAA de Madrid.

--------------------------------------

LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA DAVANT D’UN ACTE DE TRENCAMENT DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

En tots els cinemes de l’Estat podem veure una pel·lícula que ens passeja per una de les èpoques més retrògrades i més negres de la història del nostre país. Una Espanya,i més concretament la seva capital, que es degradava per l’obscura mà de la Santa Inquisició i on la llibertat d’expressió estava castigada, entre moltes d’altres coses. Només podies pensar el que et manaven pensar.

Malauradament, avui, hem pogut veure com aquesta ciutat de Madrid on conviuen l’espassa del Capità Alatriste i els versos de Quevedo, ara a ple segle XXI, ens és més propera que mai i no estrictament des d’un format cinematogràfic o literari, sinó des de la presa de decisions polítiques.

Una altre art, el teatre, ha estat censurat a Madrid de la ma de Ruiz Gallardón. Alcalde d’un govern que si més no, en aquest cas, no té res que envejar a la Ciutat de Madrid de Felip IV i de la Santa Inquisició.

L’Alcalde de Madrid, Sr. Ruiz Gallardón, seguint les actuacions habituals en la pràctica política del Partit Polític al qual pertany, a tret fora de la programació una obra del actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, que estava dins de la Programació del Teatre Espanyol, propietat pública, impedint que pogués estrenar-se el proper dia 19 de Setembre.

Sens dubte, aquesta és una actitud sense precedents a l’època democràtica i que trenca amb un dels principals drets fonamentals de la Constitució Espanyola que és el Dret i la Llibertat d’Expressió. Hem de recordar que els mateixos que han censurat un aspecte cultural i, que treu un dels principals aspectes democràtics dels ciutadans/es espanyol/es, han estat escollits d’una forma democràtica, i que si ara no accepten aquest fet, hauran de dimitir.

És per aquest fet que, des de la Joventut Socialista de Catalunya manifestem:
  • Volem expressar el nostre recolzament a l’actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, i a tota la seva companyia davant d’aquest fet condemnable.
  • Rebutgem l’actitud del Govern Municipal i Autonòmic de Madrid, per la seva actitud preponent, arrogant i discriminatòria amb tot allò que no comparteixen. Això ha incorregut en la vulneració de drets i llibertats bàsiques de les persones.
  • Exigim la dimissió de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid i de l’Alcalde de l’Ajuntament de Madrid i del Vicepresident primer i portaveu del govern de la CCAA de Madrid, per vulnerar un dels drets bàsics garantits clarament per la Constitució Espanyola, com és el de la Llibertat d’Expressió, dret inherent a qualsevol persona pel sol fet de ser-ho.
  • Exigim la rectificació automàtica de totes les paraules i declaracions en contra del Productor Pepe Rubianes, així com la introducció de l’obra “Lorca somos todos” en el marc que estava previst.
  • Manifestem el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb el poble de Madrid i, especialment amb aquells i aquelles que s’han vist privats de veure l’Obra per la decisió de la dreta que governa les Institucions de Madrid.
  • Manifestem també el nostre recolzament a l’actual director del Teatre Español (Mario Gas) el qual ha hagut d’arribar a plantejar la seva dimissió per l’actitud duta a terme per l’Ajuntament de Madrid, lamentant en tot moment l’absència de l’Obra.
  • Demanem a tota la ciutadania que assisteixi a actes culturals durant els propers dies, que demostri la repulsa cap a l’Ajuntament de Madrid i la CCAA de Madrid, per la seva actitud dictatorial.
  • Demanem als diferents organismes de la societat espanyola, institucions, agents socials i ciutadania en general mobilitzacions rebutjant aquest fet, que tant s’assembla a un dels punts negres de la història recent d’Espanya.

Avui perd la cultura, el teatre, la democràcia i la Llibertat.


Joventut Socialista de Catalunya

dimecres, de setembre 06, 2006

Gloriós desig

Foto: Marçal Vaquer
Dedicat a la noia més maca del món

GLORIÓS DESIG

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, tu em fas sentir tan bé

Quan vas pel carrer, em fas sentir tan bé
de dia i de nit, em fas sentir tan bé

Quan som junts al llit, em fas sentir tan bé
ben arran del teu pit, em fas sentir tan bé

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, tu em fas sentir tan bé

Els teus cabells vermells, m'esmicolen el seny
el teu delit és tot el meu desig
visc impacient, el cor sempre calent
tu em llepes lo meu i jo et llepo lo teu.

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, bé...

Net, dolç, calent, humit i molt tendre
és el vent que m'empenta
i em fa dir sí, vine amb mi.
Jo també vull perdre, jo també vull perdre
Jo també vull perdre, jo també vull perdre
i tastar l'infinit, i tocar-lo amb el dit
sí, sí, sí, amb el dit.

Bé, tu em fas sentir tan bé, bé, bé!

tu em fas sentir tan bé ... deixa'm fer
tu em fas sentir tan bé ... et mullaré
tu em fas sentir tan bé ... ahh... bé
Sopa de Cabra

dilluns, de setembre 04, 2006

Tardor del 2006

Paulatinament anem tornant a la rutina quotidiana. Aquestes vacances ens han d'haver servit per carregar forces de cara a la pròxima tardor, una tardor, la d'aquest any 2006 que estic segur que la recordaré durant molts anys. Serà la tardor de la construcció social del nostre país. Després de trenta anys de construcció nacional, culminats amb el nou estatut, ara és el torn dels catalans i les catalanes per tal de poder desenvolupar les reformes socials que necessitem per a poder enfortir el noste Estat del Benestar. I qui farà possible aquestes reformes serà un socialista des de la presidència de la Generalitat, serà José Montilla.
Així doncs, en aquest blog es parlarà molt de les eleccions catalanes. I també us volia ensenyar pàgines de suport a José Montila: President Montilla, a nivell català, i Ara és l'hora..., des del Maresme. I si el que voleu és veure què és el que pensa ell, aquí teniu la seva pròpia pàgina web. Si us fixeu, aquesta pàgina té domini .cat, ja que ha estat José Montilla com a ministre d'Industria que ha aconseguit que pogués existir.
Mentre uns només fan que ajuntar-se amb uns o els altres per simple rèdit polític, sense pensar en el bé de Catalunya, sinó com poden estar aprop del poder, acusant als altres de ser mals catalans, altres en canvi treballen pels catalans i les catalanes.

Ha mort el Caçador de cocodrils

Avui ha mort l'austraià Steve Irwin, més conegut com el Caçador de cocodrils, o aquell penjat que acariciava els cocodrils i les serps verenoses i deia "mireu que macos, quina pell més fina que tenen".
Encara que estava claríssim que moriría aviat, sobretot per les escenes tant arriscades que realitzava, no deixa de sorpendrem i d'afectar-me, ja que a mi m'agradaven molt els reportatges que feia.
Aquí teniu la notícia que ha publicat Vilaweb.cat, on hi ha molta informació per coneixer aquest personatge tant singular i la repercusió que ha tingut.