Avui he sentit el posicionament de la UGT respecte les sancions imposades als treballadors de terra d'Iberia que a l'estiu van ocupar les pistes de l'aeroport del Prat. I la meva perplexitat ha estat que s'han posat al costat dels treballadors, considerant les sancions "desproporcionades". CC.OO. també s'han afegit a les crítiques.
Els fets ocurreguts al juliol no podien respondre a una vaga, perquè les vagues s'han de comunicar, hi ha d'haver uns serveis mínims tractan-se d'un servei públic, i sobretot, s'ha de deixar la llibertat per tal que els treballadors i treballadores que vulguin puguin continuar amb la seva feina, i la vaga afecti al mínim a terceres persones. Allò no va ser una vaga, allò va ser un sabotatge, que va donar mala imatge de l'empresa, dels treballadors i de l'aeroport.
No pot ser que en ple segle XXI tinguem els sindicats que tenim, que ho arreglen tot amb una vaga, i si pot ser salvatge, o sigui campi qui pugui, millor. Ja han passat més de 150 anys des del Manifest del Partit Comunista, des que es parlava d'alienació, i que els treballadors havien de poseir els mitjans de producció per evitar aquesta alienació econòmica i social.
Ja no lluitem per reduir la jornada laboral de 72 hores setmanals, la lluita de classes ja no és entre estratificacions hermètiques de la societat. Un autònom és un treballador però que s'agrupa en forma de patronal. Què vol dir, que ha de lluitar contra sí mateix, s'ha de fer una vaga a la seva pròpia empresa? La societat ha canviat, el món ha canviat, ha evolucionat. Ja no tenim els dos blocs de la Guerra freda, ara l'enemic mundial número 1 és el terrorisme. El principal repte de la humanitat és fer front a la pobresa dels països en vies de desenvolupament i evitar la degradació de l'entorn natural.
Els sindicats són una peça clau de l'entramat social. Però han de reflexionar sobre quin model de societat tenim i quin model volem, i com ho podem aconseguir. Paral·lelament a l'alta abstenció que vam patir a les darreres eleccions, ho podem fer extensible a una crisi de valors que també afecta la sindicació dels treballadors. Cal un canvi de pensament, d'unitat d'acció sindical juntament amb els partits polítics i tota la societat en general, per a poder solucionar els problemes que tenim, tant a nivell local, autonòmic, estatal com europeu i mundial.