dimarts, de juny 09, 2015

Per què he deixat el PSC

Aquesta és la carta que vaig enviar a la direcció del PSC a principis d'any per donar-me de baixa de militant:

Benvolguts,

El motiu de la present és presentar-vos la meva baixa com a militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Els motius que em porten a prendre aquesta decisió són molts i variats i sobretot són l’acumulació de moltes desil·lusions en un projecte en què creia i al qual he dedicat una militància implicada i activa, i que veig s’ha anat desdibuixant amb argúcies que no s'han acabat d’entendre.

Des de fa ja un cert temps, la manera com les diferents direccions del PSC- PSOE han afrontat i han decidit les polítiques per les societats catalana i espanyola crec que no han estat en la línia dels principis i les ètiques socialistes que configuraren els postulats fundacionals del Partit dels Socialistes de Catalunya d'ara fa 36 anys, ni els documents que he debatut, defensat i aprovat en congressos i conferències polítiques.

No puc tampoc passar per alt les moltes actuacions indignes dels nostres dirigents al llarg dels anys. Sobretot l’actitud d’arrogància, la desídia, l’oportunisme, els lobbys interns, el clientelisme, la falta de feedback amb la militància i la societat, la caça al dissident i la connivència amb depèn quins casos de corrupció.

Per aquests motius no em sento identificat ni protagonista per exercir la meva militància i la representació que això implica del PSC.

Lamento deixar els companys que honestament treballen amb dedicació i entusiasme, tant des dels càrrecs polítics com des de la militància per defensar els principis del socialisme en els quals encara crec. He de fer menció en particular a l’agrupació d’Argentona on hi deixo uns bons amics i companys que saben que poden comptar amb el meu respecte.

Cordialment,


Des de fa temps estava en desacord amb les formes de les diverses direccions del socialisme català, però també espanyol i europeu. La corrupció i el clientelisme són indignes pel socialisme. Vivint a França he vist també la deriva socialiberal del govern Hollande-Valls, com també la connivència del Partit Socialista Europeu amb les polítiques d'austeritat de la Troika (l'actual comissari d'Economia el el socialista francès Pierre Moscovici), o el TTIP.

Sempre s'ha parlat de la crisi de la socialdemocràcia. Per mi, al moment que s'han oblidat de transformar la societat, donant l'esquena als treballadors i treballadores, a les classes populars, i s'han limitat a gestionar un estat del benestar amenaçat pels mercats és quan han perdut el suport de la gent que ha patit la crisi financera.

En la meva decisió ha pesat poc el tema nacional català. Jo no sóc independentista, sempre he defensat la via federal (tant a Espanya com a Europa) com a eina cohesió econòmica i social entre els diferents territoris. És veritat que sense federalistes no hi ha federació. Però si la única oferta de federalisme és la declaració de Granada del PSOE, per mi és completament insuficient. Cal anar més enllà. Pot ser la independència? Potser sí. Però com a eina, mai com a fi.

Ha estat una decisió difícil de prendre, ja que he viscut la política a casa de tota la vida, els meus pares ja estaven implicats amb el socialisme català al costat d'en Joan Reventós a Convergència Socialista. Ara mateix, sobretot des de la distància, no vull entrar a militar en cap altra formació, perquè tampoc no trobo res que m'acabi de convèncer. No m'ha agradat gens veure els antics companys que ara estan a MES o Avancem buscant una cadira com desesperats, llençant-se als braços majoritàriament d'ERC. Això jo no ho faré.

No sé què votaré a les eleccions del 27S. Sempre he votat socialista, fins i tot a les Municipals del 2014 a Grenoble o a les Europees de 2015 que vaig votar aquí a França. A Miquel Iceta no el penso votar, entre d'altres coses perquè ha mentit, dient que no es presentaria ni a les eleccions ni a revalidar el càrrec de Primer secretari. ERC, ICV-EUiA, CUP, Podemos, tots tenen aspectes positius i negatius, dependrà de molts factors. Ja ho veurem quan arribi el moment, i en quines condicions es presenten tots plegats.