Passejant aquesta tarda pel centre de Mataró m'he trobat amb uns cartells de la
Campanya Unitària per l'Autodeterminació (aquest és el cartell). Quan he arribat a casa he anat a veure què deien a la pàgina
web, i he llegit el manifest, he mirat qui estava adherit a la campanya i, en definitiva, he xafardejat una mica.
Se n'ha parlat molts cops del concepte que els pobles tenen dret a l'
autodeterminació. Segons el
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (article 1) de les Nacions Unides, el pobles tenen dret a
decidir el seu estatut polític. Remarco això perque masses cops des dels sectors independentistes catalans o pancatalans es fa l'analogia
autodeterminació=independència i això no és veritat. L'autodeterminació pot conduïr a la independència, però només si aquest poble ho decideix. També podria decidir que no vol cap mena d'autonomia, i també seria ben lícit. Un altre problema que he mig apuntat és el fet de saber quin és aquest poble que té dret a autodeterminar-se: Catalunya o Els Països Catalans? Perque aquí tornariem a entrar en un debat de difícil solució.
Per mi
Catalunya és una nació, i vull que s'autodetermini com una federació de la
República Federal Espanyola.
Però per aconseguir-ho necessito el suport de la majoria de la societat. Si mirem les últimes
eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 veurem que dels partits que representen la majoria del ciutadans, només un, ERC, es considera independentista. CiU no ha apostat mai decididament per la independència, sembla més aviat autonomista. PSC i ICV són federalistes. I el PP és l'únic que voldria deixar les coses tal com estan ara, o fins i tot anar enrera. El percentatge de vots en blanc (0,91%) i d'altres candidatures (1,37%) van ser molt minoritàries. I un 37,46% d'abstenció. Amb aquests resultats veiem que sí que hi ha una voluntat de canviar les regles del joc, però de moment la que és unilateral, la independentista, només està defensada per un partit, i molts cops sembla de cara a la galería, o que hi ha altres prioritats. La societat catalana ja s'autodetermina cada cop que hi ha unes eleccions, quan diu qui vol que la governi. Recordeu que la II República va venir després d'unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. Si la societat empeny cap a un objectiu, aquest s'acaba aconseguint.
Si algú vol arribar a la independència, actualment, ha de convencer a molta part de la societat catalana, i moltíssima més de la valenciana o la balear. Hauran de fer molts més actes com el del proper dissabte. Han de saber que el sistema actual es pot canviar, però que s'ha de canviar des de dins. Crec que ja van fer un pas coherent amb la
CUP a les passades eleccions municipals.
La veritat no està de part del qui cridi més Rabindranath Tagore
El divendres passat a les 6 de la tarda, mentre muntavem l'espectacle de la
trobada de ceptrots, va venir en Vidi, que és el que fa normalment de Llucifer (la forca més gran o ceptrot) a la nostra colla, i va dir que s'havia fet mal a l'esquena i no podia actuar. I la resta de gent que ha fet algun cop de Llucifer ja tenia altres feines pensdes durant l'espectacle. Va ser llavors quan en van oferir la possibilitat que jo fes de Llucifer. I amb molt d'orgull vaig poder ser el representant dels Diables dArgentona a la 3ª Trobada de Ceptrots.
I el dissabte tocava disfressar-se. Aquest any vaig
decidir disfressar-me de xèrif del mitjà oest americà d'aquests amb pinta de fatxa que veiem a tantes pel·licules i que no paren de repetir que ells són la llei. Per això em vaig afeitar la barba i em vaig deixar aquest bigoti tant "bonic", per dir-ho d'alguna manera. Ara el problema és que me l'haig d'afaitar i tornar-me a deixar la barba un altre cop.
