Posicionament de la JSC respecte la sequera

Aquest dies estem vivint un conflicte territorial dins de Catalunya com a conseqüència de les solucions adoptades pels governs central i català per resoldre la problemàtica de la sequera.

La decisió final d’aprofitar temporalment l’aigua dels regants del minitransvasament de l’Ebre al camp de Tarragona ha fet que es torni a activar la Plataforma en Defensa de l’Ebre per denunciar el que consideren una traïció dels partits que conformen el Govern d’Entesa cap a la gent de les terres de l’Ebre i una vulneració del compromís per l’Ebre i dels postulats de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya volem felicitar al govern de la Generalitat per haver trobat una solució per evitar les possibles restriccions d’aigua de la tardor d’enguany.

Creiem que la solució adoptada no vulnera en cap moment cap dels principis que vam defensar els socialistes catalans en contra del PHN que proposava el govern del PP amb el suport de CiU. Enfront del transvasament permanent de 1050 hm³/any, la Generalitat parla d’arribar a no més de 50 hm³ de manera temporal aquesta tardor si no es millora l’estat dels embassaments de les conques interiors.

Aquest aprofitament de l’aigua que actualment no s’utilitza per part dels regants del camp de Tarragona és fruit d’un treball profund per millorar els sistemes de regadiu. Això ja és un objectiu assolit de la Nova Cultura de l’Aigua, l’optimització dels recursos hídrics millorant-ne la seva aplicació. Hauria de ser un motiu d’orgull per part de tota la ciutadania.

Neguem el terme “transvasament” pel fet que amb aquesta solució no s’afecta per res el cabal actual del riu Ebre, ni es donen nous drets d’ús de l’aigua. Tampoc no és una interconnexió de xarxes pel seu caràcter temporal i perquè no és una infraestructura bidireccional. I tampoc creiem que el transvasament d’aigua del Roine sigui factible, primer pel temps, és una obra a mig termini, i segon per la dependència d’un altre estat com és França.

Des de la JSC continuem defensant una Nova Cultura de l’Aigua. Tot això requereix un replantejament de la nostra forma de vida i de la nostra estructuració de la societat. Un replantejament de l’urbanisme, la indústria, l’agricultura i la gestió dels recursos naturals. Però això ho volem fer amb un debat seriós i profund, sense dogmatismes ni estridències, i defugint-ne en tot moment l’oportunitat política, sinó mirar en tot moment pel bé del conjunt de les persones que integren la societat i per la cohesió de tot el territori.

Aquestes són unes solucions temporals per una situació conjuntural concreta. Hem de treballar per aconseguir no tornar a estar en una situació similar i que les solucions siguin estructurals i amb una filosofia a seguir clara: l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un ús responsable.

Oriol Vaquer

Secretari Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya

El perill de la radicalitat i el dogmatisme

Aquests dies estem veient, al voltant de tot el conflicte per l'aportació d'aigua de l'Ebre a la zona metropolitana de Barcelona, lo perillós que és agafar en política una idea radical i portar-la fins l'últim extrem.
Un partit com ICV, que es declara ecologista i totalment contrari als transvasaments, ara que té responsabilitats de govern, i unes responsabilitats que precisament van reclamar per ser-ne els principals valedors, ha de gestionar els recursos existents i es troba en la paradoxa d'haver de fer allò que ha combatut amb tanta fermesa.
Avui hem vist com els dirigents de la formació ecosocialista a les terres de l'Ebre han demanat d'abandonar el govern si s'executa l'obra que permetrà portar l'aigua del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Clar, si s'és radical i dogmàtic, això és el més sensat que poden fer. Però el problema rau aquí, en la radicalitat i el dogmatisme. Tot és o blanc o negre. No hi ha matisos, no hi ha caben les argumentacions, no es poden buscar solucions alternatives als problemes. Si hem dit "No als transvasaments", res que porti a pensar en una acció transvasista és bona. Fins i tot podem arribar a l'absurd del joc de paraules que ens va estar marejant durant tants dies el conseller Baltasar.
Personalment crec que en cap moment es vulnera el Compromís per l'Ebre, i que s'ha explicat molt bé el que es vol fer i en quines condicions. Però amb el discurs que han utilitzat tant des de ICV com ERC, ara o s'han de menjar el gripau, com estan fent els republicans (per un cop amb una mica de coherència de partit de govern) o estan a tocar d'una crisi interna amb conseqüències del tot imprevisibles.

Per les presons de Franco

Ahir diumenge vaig assistir a la presentació del llibre Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, un combatent de la República que va patir en la pròpia carn la repressió del règim franquista just acabada la guerra. En aquest llibre ens narra el seu periple per diversos camps de concentració, presons i camps de treballs forçats com van ser "El valle de los caídos", on ell va estar.
En Tàrio, fill adoptiu d'Argentona, on ha viscut més de 30 anys, ha estat un lluitador per la recuperació de la memòria històrica, dignificant el record dels combatents republicans i dels represaliats. També ha fet moltes campanyes, tant a diversos ajuntaments, com a la Generalitat o al Govern Espanyol per eliminar la simbologia franquista i per explicar a les generacions que no vam viure el conflicte què és el que va passar i qui en van ser els seus autors.
Actualment, la seva lluita està centrada a recuperar de l'oblit els llocs que van servir de camps de concentració dels presoners de guerra republicans. Diu que només queden dues persones que van treballar al "Valle de los Caídos", i que no vol que el seu record es perdi per sempre, ni que aquells que van morir de gana, de fred, de malalties o senzillament assassinats pel feixisme caiguin en l'oblit. La seva lluita constant és per la recuperació de la memòria històrica, de la dignitat dels que van morir defensant uns ideals de llibertat.