Yo speak en català

El govern de la Generalitat ha decidit posar un recurs d'inconnstitucionalitat en el decret del Ministeri d'Educació per la implantació de la tercera hora de llengua castellana, ja que invaeix competències catalanes. Paral·lelament, la conselleria d'Educació està preparant un decret per tal que es pugui ensenyar assignatures generals en altres llengues diferents que el català.
Tot això ha creat molt de rebonbori. Primer de tot, CiU esperava un conflicte de competències entre els governs centrals i autonòmics per acusar-nos, sobretot als socialistes, de sucursalisme del PSOE (ja sabem que els primers que van bojos per pactar amb el president Zapatero són ells) . Ara que ens enfrontem, ens diuen que no ens ho creiem. La qüestió és atacar sense parar.
Però també en el món educatiu i de defensa de la llengua hi ha hagut moltes crítiques. Si tenim en compte, tal com ha dit el conseller Maragall, que amb la implantació de la sisena hora, ara tindriem quatre hores més de català i una de castellà.
El que també ens hem de plantejar l'ensenyament d'assignatures troncals en llengua extrangera, principalment l'anglès. Aquesta va ser una de les promeses electorals del president Montilla, i no vaig sentir ningú que hi estés en contra.
La importància de la llengua és l'ús social que se'n fa. La immersió linguística ha servit per normalitzar l'ús del català, i fer que a gent castellanoparlant ho trobi normal (apart del Ciutadans). Els catalans ja sabem que la força de la societat és importantíssima alhora de seguir utilitzant una lengua que està perseguida.
A mi no em preocupa una hora més parlar en castellà. A mi el que em preocupà és que els qui parlem en català l'utilitzem d'una forma natural, i que sapiguem parlar tant en castellà, com anglñès, com qualsevol altre llengua per aixíi no quedar-nos estancats en el nostre món, i poder sortir al món com a catalans però parlant a la resta del món de tu a tu.

Prou de Guardia Civil

Fa uns dies hi va haver una manifestació de guardies civils demanant llibertat de sindicació i l'eliminació del reglament militar. Ara sabem que el govern central ha expedientat als liders d'aquesta marxa, els dirigents de la al·legal Asociació Unificada de Guardias Civiles. Per desgràcia van anar a la manifestació amb l'uniforme reglamentari, cosa penad tant en el règim de la Guardia Civil com qualsevol altre cos policial. Això no ajuda gens, i encara dona arguments a qui està en contra.


Però el PSOE no està cumplint amb el seu programa electoral, ja que no s'atreveix a reformar del tot una istitució que hauria de reconvertir-se del tot en policia, integrada per civils i deixar de dependre del Ministeri de Defensa.
Ja es va donar un primer pas important amb la creació d'un comandament únic entre el cos de la Guardia Civil i la Policia Nacional. Continua sent poc. Necessitem una policia moderna, una policia descentralitzada i sense lligams amb l'exercit. Una policia de caràcter federal, que es preocupi dels afers que afectin a tot l'estat, ja que la seguretat ciutadana ha de ser controlada per policia autonòmica, com els Mossos d'Escuadra, l'Ertzaina, la Policia Foral de Navarra o les altres policies que s'haurien de crear.
No pot ser que en ple segle XXI l'exercit encara estigui marcant l'agenda del govern. La desmilitarització de la Guardia Civil també ens ajudarà a superar estructures heredades de fa masses anys i amb una concepcióó molt allunyada de la societat actual.

Institucions antisistema?

Aquesta setmana estem assitint a una dosi d'extremisme antisistema per part de destacats polítics catalans a les institucions democràtiques. Per una part tenim l'exalcalde de Puigcerdà i exconseller de Governació Joan Carrretero i la cap de llista d'IC-V a l'ajuntament de Barcelonna Imma Mayol.
En Carretero ha agafat el discurs de l'independentisme més radical, on tot el que no sigui demanar la independència de Catalunya, perdó, els Països Catalans, és ser un botifler i un traïdor a la pàtria. Segons sembla, vol obrir una nova via a això que s'anomena el sobiranisme. Al final, com sempre, pocs i barallats. Just quan ERC pren una posició política madura, i es deixa estar de discursos macos i distants de la realitat social que tenim actualment (la idea d'independència sempre queda bé i arriba fàcilment a l'estomac però no al cap), els surt un personatge que es desenten del discurs d'esquerres i només parla de nacionalisme, com qualsevol partit de dretes. Espero que tot això acabi com va acabar el PI de l'Àngel Colom i la Pilar Rahola, en un fracàs estrepitós.
I això de na Mayol és realment esperpèntic. Declarar-se antisistema essent la tercera tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, i tal com diu en Xavier Trias "amb cotxe oficial" (que segur que deu consumir petroli) és o no saber què s'està dient, o enganyar la gent. Una cosa pot ser que l'actual sistema no sigui el dessitjat. Tampoc és el que jo vull. Però jo el defenso desde dins, utilizant la democràcia per canviar l societat, que és el mateix que en principi fa la Imma Mayol des d'un partit que participa de la vida política parlamentaria i representativa. A vegades sembla que s'hagi equivocat de partit, ja que també dubto que l'antic PSUC defensés aquests postulats, que com a bons comunistes, el que defensaven era la consecució d'un sistema molt estructurat. Molts cops es passen de frenada de tant "progres" que són.
Aquests són dos casos que demostren la falta de coherència entre les idees polítiques i l'aplicació que aquestes poden tenir a la vida real. Els ideals utòpics sempre són necessaris per forçar la societat a continuar progressant i buscar un motiu per no estancar-se, però sempre tenint en compte que aquests ideals no ens han d'ofuscar. No sigui que enlloc de "l'arbre no ens deixi veure el bosc", com que correm tant desesperadament cap al bosc, anem de cap a l'arbre. Llavors és quan podem pendre mal.

Mirant cap a l'Ulster

"Habían pasado meses desde el alto el fuego y el anunciado proceso de paz no acababa de arrancar, pretexto para que los terroristas volviesen a lo suyo. Concluyeron colocando una enorme bomba en un aparcamiento de la capital y, aunque avisaron a la policía antes de detonarla, dos personas murieron en la explosión.

El jefe de Gobierno, que había intentado negociar una salida pacífica al largo conflicto, respondió con una mezcla de perplejidad y rabia. Declaró que el atentado había sido una "atrocidad" y desafió al brazo político de los terroristas a condenarlo. Éstos no lo hicieron, pero su líder, aparentemente sorprendido por el atentado, respondió de manera confusa. Dijo que era indispensable restaurar el alto el fuego, pero agregó que si el Gobierno no daba señales de sinceridad en su búsqueda de la paz, "estamos todos perdidos". (Un comunicado del grupo terrorista lamentó las dos muertes, achacándolas a la lenta reacción de la policía tras su "clara y precisa advertencia").

El líder de uno de los partidos políticos que se había unido al esfuerzo del Gobierno a favor de una negociación admitió sentirse "destruido" por la noticia de que se rompía el alto el fuego. El principal partido opuesto al diálogo reaccionó de manera furiosa, pero también con una especie de júbilo contenido. Sus dirigentes declararon que el atentado había demostrado que ellos habían tenido razón, que con los terroristas no se podía hablar.

A los pocos días se produjeron manifestaciones a favor de la paz en varias ciudades, aunque en algunos casos hubo polémica y abstenciones debido a las fricciones y a los desacuerdos entre los partidos."

Encara que sembli mentida, aquest text fa referència al procés de pau de l'Ulster, a finals dels anys 90 del passat segle. El text està extret del diari El País d'avui diumenge, en la seva secció Domingo. Llegiu l'article El retrovisor del Ulster i El interior de la serpiente, on fan un anàlisi molt bo del moment actual del procés de pau. I llegint-ho, crec que podem ser optimistes, i no deixar-nos influir per aquells que fan tot el possible perquè això surti malament.

Un alcalde com cal

Ahir vam fer la proclamació del candidat del PSC a l'alcaldia d'Argentona, en Vador Casas. L'acte va anar molt bé, ja que vam aplegar més de 60 persones, entre militants i simpatitzants del PSC d'Argentona i la resta del Maresme. també vam comptar amb la presència del candidat d'ERC, en Vadó Mora, el líder de Tots per Argentona, Pep Masó, i l'alcaldesa Esther Merino.
L'acte el vaig presentar jo mateix, i vaig recordar el passat d'en Vador com a dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya als anys 80, un fet que en impulsa a tots els que avui estem al capdavant de la JSC a treballar, i a no perdre mai la il·lusió, que precisament és el que ens agrada d'en Vador.
Al principi van parlar en Lluís Viladevall, regidor socialista del 1999 al 2003, i la Montse Brugal, la nostra primera secretària, cap de llista i primera tinent d'alcalde des del 1999. Tots dos van destacar en Vador com a monitor d'esplai, en Lluís com un dels seus nens, i la Montse com a mare d'altres nenes de l'esplai. També van parlar de com treballa, que sempre ho fa amb ganes, il·lusió i9 dialogant per aconseguir el milor per a tothom.
Després van parlar la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya, i la Marina Geli, Consellera de Salut del govern de la Generalitat. Totes dues ens van donar una lliçó de socialisme, però sense gran retòrica ni discursos encesos. Siplement des del punt de vista de voler millorar la qualitat de vida de les persones que ens rodegen. Com va dir la Marina, hem de recuperar el prestigi de la política, perquè estem en política per ajudar als demés.
I finalment va parlar en Vador, on va exposar els motius pels quals ell vol ser el proper alcalde d'Argentona, va parlar de l'estimació que sent cap a la vila, una vila que ha vist canviar i cap a millor, i vol continuar aquesta tranformació. Ell té un projecte mot concret i il·lusinant pel poble, i si no el tingués no seria el candidat. Vol acabar amb el soroll que ha imperat a l'última legislatura, i va instar a les altres forces polítiques que aprofitessin la mà estesa de l'equip de govern amb la tramitació del POUM per definir el projecte de poble de cadascú: "Fins ara sabem què NO volen del POUM. Ara hauran de definir què és el que SI volen".
Ens queda molta feina fins arribar a aconseguir que en Vador sigui l'alcalde de la VIII legislatura. Per aconseguir això hem d'arrossegar molta gent, però crec sincerament que amb l'empenta i la vitalita d'en Vador podrem arribar-hi.

Torna la il·lusió per Argentona

El proper dimarts 16 a les 20.30 h al Saló de Pedra de l'antic ajuntament hi haurà la presentació del candidat socialista a les eleccions municipals, en Vador Casas. Ens acompanyarà a l'acte la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Marina Geli.

En Vador també ha començat a escriure un blog on, d'aquí a les eleccions, anirà desglosant els principals punts del seu projecte de poble, de quina Argentona vol pel futur i el programa de la seva candidatura que esperem que pugui engrescar la majoria d'argenotnines i argentonins per tal de poder-ho portar a terme.

Aquí teniu la seva carta de presentació:

Benvolguda amiga,
Benvolgut amic,

Com ja saps, el Partit dels Socialistes de Catalunya a Argentona, m´ha demanat que encapçali la candidatura socialista a les properes eleccions que s´han de celebrar el proper mes de maig.

No cal que et digui que enfronto aquest repte amb ganes, il·lusió i molt de respecte per als ciutadans i ciutadanes de la vila, que per a mi, són el principal actiu de la nostra comunitat.

Queden molts projectes per fer i cal desenvolupar un model de poble que sigui agradable, amable i sostenible. Un model de poble que posi l´accent sobre les persones, un poble per viure´l. I això només ho podem fer amb la teva complicitat i el teu suport.

El proper dia 16 de gener, fem un acte públic de presentació de la meva candidatura al Saló de Pedra de l´Ajuntament. Ens acompanyarà la Consellera de la Salut, la Marina Geli i espero poder comptar també amb la teva presència. L´acte es celebrarà a dos quarts de nou del vespre i hi haurà un petit piscolabis al finalitzar-lo.

Fins llavors, rep una molt cordial salutació.


Vador Casas

Estira i arronsa

El lehendakari Ibarretxe a canviat el lema de la manifestació convocada aquest dissabte a Bilbao, quedant un "Exigim a ETA la fi de la violència, per la pau i el diàleg". Amb aquest gest la pilota torna a estar a la teulada de l'esquerra abertzale, que ha de veure si secunda un manifestació amb un lema tant explicit.
D'ara endavant segur que anirem vivint un estira i arronsa entre ETA i el seu entorn, pricipalment Batasuna, i el govern de Rodríguez Zapatero. Ja amb l'anunci de l'altre dia, quan Otegi va demanar a ETA que es mantingués en les condicions de la declaració d'alto al foc permanent, es va fer un pas endavant inexorable que ens ha d'acabar portanta la pau final. Per primer cop l'esquerra abertzal diu que el final del procés no s'aconseguirà amb violència. Han superat un punt del qual ja no es poden fer enrera. Tot allò que sigui tornar a la dinàmica dels últims trenta anys serà vist per la societat amb frustació i rebuig, com ja vam veure després de l'atemptat de Barajas.
Però continuen sense condemnar la violència, ni a voler apostar de totes totes perque les armes callin i només parli la paraula. Posen bombes però l'alto al foc no està trencat. Aquest serà el llenguatge d'ETA durant un temps, fins que hi hagi alguna altre jugada que fagi una altre batzegada, bona o dolenta, al procés de pau.
Tothom diu que el procés de pau d'Irlanda no es pot pendre com a referència, que són casos diferents. Hi estic d'acord, però sí que podem veure com els va anar per saber amb quins problemes ens trobarem. Des de la declaració de l'IRA de l'alto al foc permanent, fins la firma dels acords del Divendres Sant van passar anys, amb atemptats i morts pel mig, i molts alts i baixos.
el que hem de fer és ser ferms amb la defensa de l'estat de dret i no parar en la tenaç lluita per aconseguir la pau. Des dels dos fronts, amb fermesa i esperança, amb solidesa democràtica i amb diàleg. I així, els nostres fills podran viure en un país lliure i sense violència.

Què ens portaran els reis aquest 2007?

Sí, ja sé que el dia de reis ja ha passat i, en principi, ja sabem què ens han portat. Però això són només les coses materials. Els dessitgos que tenim, els anhels i esperances es van dossificant durant tot l'any. No serà fins a finals d'any, quan fem el típic i mitic Resum de l'any on veurem què s'ha acomplert i què no.


Per començar, ja sabem que el dessig de pau a Euskadi no serà possible aquest any. Una bomba col·locada el penúltim dia de l'any va llençar pels aires el que podria ser el millor regal per tots nosaltres. Ara el que espero és que això seveixi perquè l'esquerra abertzale perdi el suport popular que té, i que sigui l'últim error que hagi comès ETA. El que també està clar és que tampoc es podran presentar a les eleccions municipals.
Les municipals és un altre punt on tinc dipositades moltes il·lusions, tant des del punt de vista d'Argentona com de la resta del Maresme i Catalunya, on tinc amics i amigues encapçalant llistes socialistes amb molta força i capacitat. A Argentona tenim un candidat preparat, amb les idees clares i un bon equip. Però d'això també us en parlaré.
També espero que aquest any el govern de la Generalitat pugui actuar amb tranquilitat i per tant desenvolupi les polítiques socials que necessitem els catalans i catalanes. No és tant un dessig sinó una convicció. L'únic que em cal és constataró d'aquí a 360 dies.
Però també hem de veure si el Barça podrà tornar a guanyar la Champions i la LLiga, o com serà la Formula 1 sense el kaiser Michael Schumacher.
Des del punt de vista del terreny personal, ja pot acabar l'any com a començat, al costat d'una noia magnífica i amb una feina que m'agrada i em dona moltes espectatives de creixement personal.
Així doncs, tot allò que hem demanat a la nostra carta als reis particular ho anirem veient durant l'any. Us espero d'aquí un any per veure com ha anat.

La foto la vaig fer a finals d'any mentre veia sortir el sol pel mar. És una forma de simbolitzar l'inici d'aquest any

MOLT BON ANY 2007