Ja fa temps que parlem d'infraestructures, i últimament encara més. Independentment del debat polític que gira entorn seu, el que m'ha preocupat molt és la qualitat de les grans obres públiques que es fan.
Com a enginyer, he estudiat el càlcul d'estructures, fonamentacions, instal·lacions, he tingut assignatures que m'han ensenyat a realitzar projectes constructius. Però això sempre és una teoria que s'ha de veure recolzada per un coneixement ampli de la realitat, un aprenentatge pràctic que permeti desenvolupar els projectes amb les màximes garanties possibles que és un bon projecte, amb solucions d'acord amb l'entorn on es desenvolupa, amb solucions factibles i de fàcil execució, o com a mínim realitzables, i que afectarà el menys possible les persones i activitats humanes del voltant.
He treballat durant un any i mig a l'aeroport de Girona en la direcció d'obra d'intervencions que es feien a l'aeroport per ampliar-lo. I he vist projectes i la forma com es porten a terme. Un dels principals problemes que veig en les obres de l'AVE al sud de Barcelona és que sembla que els enginyers que han dissenyat el projecte, o no hagin vist mai una obra, o hagin fet uns càlculs equivocats, o en els projectes primava més la part econòmica sense tenir en compte critèris tècnics. Sentia l'altre dia un representant del Col·legi de Geòlegs que deia que si es fessin uns estudis bons, un bon projecte i una execució de l'obra correcte, no hi hauria d'haver problemes. I ja veiem el que passa.
En aquest sentit, crec que els col·legis professionals, enginyers industrials, de camins, geòlegs, arquitectes,...haurien de vetllar pel bon desenvolupament de totes les seves feines, pressionant a l'administració pública i que exigeixi uns projectes pensats i amb sentit comú, que ja sabem que és el menys comú dels sentits.
És una feina que s'ha de fer des de molts fronts, públic, sector privat, però els col·legis professionals són els qui tenen més bon criteri alhora de demanar professionalitat en el redactat dels projectes d'infraestructures i una direcció facultativa en l'administració pública que permeti que els ciutadans i ciutadanes tinguem les infraestructures que ens mereixem.
Aquest és el meu racó personal, on vull expressar i compartir les meves idees i sentiments, tant polítiques com musicals, literàries, esportives... "que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú". Salut i República
dimarts, d’octubre 23, 2007
dilluns, d’octubre 08, 2007
3,5% de participació
Ja hem vist com ha anat la votació per triar la ubicació del nou CEIP: un 3,5% de participació. I encara sort que ho van allargar més de 25 minuts. El més sorprenent és que en Xavier Collet ho defineix com un èxit!! Realment penós. Ho han fet tant malament com han sabut. Em pensava que portant tants anys parlant de participació, no farien el ridícul d'aquesta manera.
Per cert, hi van haver molts paperetes, entre un 20 i un 25%, que votaven 4 punts al Turó de Sant Sebastià i res als altres. Clarament era una consigna d'algú que volia que sortís aquesta ubicació fos com fos. D'això, entre altres coses, ens queixàvem nosaltres.
I la última reflexió que faig és pensar què hagués passat si l'anterior equip de govern hagués plantejat destrossar un bosc con el de Sant Sebastià. Un exemple més d'hipocresia.
Per cert, hi van haver molts paperetes, entre un 20 i un 25%, que votaven 4 punts al Turó de Sant Sebastià i res als altres. Clarament era una consigna d'algú que volia que sortís aquesta ubicació fos com fos. D'això, entre altres coses, ens queixàvem nosaltres.
I la última reflexió que faig és pensar què hagués passat si l'anterior equip de govern hagués plantejat destrossar un bosc con el de Sant Sebastià. Un exemple més d'hipocresia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)