dilluns, de gener 30, 2006

5 hàbits extranys

M'ha arribat una Meme per part de l'Eulalia, en David i en Víctor. Aquest cop es tracta de dir 5 hàbit extranys que tinc, o altrament dites manies. Anem-hi, doncs:

1-. Tinc la mania de mossegar-me les ungles. Ja sé que no és molt original, però porto molts anys desesperant a la meva mare per aquest tema.

2-. M'acostumo a tocar molt el cabell. És una sensació que em relaxa molt, i em deu venir de l'època que portava una cua de cavall fins a mitja esquena. Bé, per ser exacte els dos cops que en vaig portar.

3-. M'agrada menjar-me les engrunes del pa. Sobretot quan he menjat un entrepà o he tallat el pa, escuro les engrunes que queden per sobre. Per això sempre intento menjar pa sobre algun plat o un lloc que sàpiga que està net. El que més m'agrada és quan fan crec crec dins la boca.

4-. Porto el ritme dins meu. Hi ha gent que canta sovint, doncs jo a més hi afegeixo el ritme. Sempre vaig picant per tot arreu, tot elements és bo per fer de bateria improvitzada. A vegades puc arribar a posar nerviós a la gent, però necessito treure el meu talent per algun lloc ;)

5-. Buscamines. Podria passar-me hores i hores únicament fent una partida darrera l'altra. És l'únic joc d'ordinador que em té enganxat. I la llastima és que fa molt temps que no faig cap récord, perquè no crec que es pugi fer més ràpid, modèstia apart.

Ara que ja m'he despullat emocionalment una miqueta més, li passo la Meme a 5 blogaires més.
And the winner is...

Marc Mellado
David Gutiérrez
Mario Álvarez
Xavi Roig
Àlex Valiente

dissabte, de gener 28, 2006

Feina i Fotos


Com va dir el president Maragall, en aquesta negociació de l'Estatut els partits catalans han utilitzat dues estratègies: la de la Feina, que és la que han utilitzat els membres del tripartit, pensant en el bé de Catalunya, i l'estratègia de CiU de la Foto, anar retardant les negociacions, demanat coses impossibles, dient que hi havia punts que eren irrenunciables fa només dues setmanes, i després amb una reunió són els grans defensors de l'estatut i de Catalunya i correm-hi tots a fer la foto.
L'únic que busquen els de la federació nacionalista és desestabilitzar el govern d'esquerres i catalanista. I en part ho han aconseguit. Perque el govern de Rodríguez Zapatero estava una mica neguitós per entendre's més amb CiU que amb ERC, bàsicament per un motiu de la gran animadversió dels independentistes a la resta d'Espanya. I en Mas ho ha aprofitat per tancar un acord amb el govern central que té poc a veure amb el que defensava fins llavors què havia de ser l'Estatut.
Aquest es un molt bo Estatut, molt millor del que ens podriem haver pensat mai que aconseguiriem obtenir de Madrid. Perque no ens enganyem, l'Estatut ens dona unes eines molt potents per aconseguir que la Catalunya del segle XXI sigui la Catalunya social, la Catalunyade les persones, la Catalunya del desenvolupament econòmic i del progrés.
Alguns em diran que la part del la identitat nacional no és bona. I què!! Com diu La Santa Espina "Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol". Catalunya és una nació, i això no ens ho traurà ni cap estatut ni cap constitució ni cap tractat de cap mena.
Altres em diran que el finançament no és bo. Doncs que em donguin ells la solució, i que vagin a Madrid a negociar-ho, a veure si els ho donen!
Recordo que el text aprovat al Parlament de Catalaunya era una "Proposta", per tal que el Congrés de diputats elaborés una Llei Orgànica de l'Estat. Per tant, aquella campanya d'ERC de "Cap retallada a Madrid", des de fa uns dies revifada, va contra la sobirania del Congrés, ja que els vol imposar un text.
És necessari, i fins i tot es podria dir que impressindible, que ERC dongui suport a l'aporvació de l'Estatut al Congrés de Diputats, sobretot per la feina que ha fet fins ara, una feina responsable que demostrava que era un partit de govern. Que tota questa feina no se'n vagi en orris per una rebequeria o per despit, perquè l'únic que aconseguirem és que CiU se'n surti amb la seva.

La única foto que m'ha agradat d'aquesta negociació de l'Estatut és la que ens vam fer el passat diumenge 22 de gener els companys de la JSC que vam anar a Madrid, just abans del Comité Federal de les JSE. Vam veure el diari i al lloc on estavem i no ens ho vam pensar dos cops. La foto la va fer en Marc, i som, de dreta a esquerra, en Pau, jo, en Charli, en David i en Guti.

dimarts, de gener 24, 2006

Castellano en la intimidad

Amb aquest títol el diputat Jose Antonio Donaire fa una sèrie de reflexions (I, II, i III) sobre la situació del castellà a Catalunya posant les dades sobre la taula, i desfent les tesis del PP i de la caverna mediàtica, que l'única cosa que saben fer és crear alarma social allà on no n'hi ha.
No negaré pas que hi ha gent que es pot sentir incòmoda pensant que l'altra llengua (tant català com castellà) s'usa en excés, però crec que en termes generals hi ha un bon coneixement de les dues llengues i una acceptació. Jo això ho comprovo sobretot amb la gent, a partir de la meva generació, que ja ha anat a escola amb la llei de normalització linguística. Una llei, vull recordar, que obligava a l'escolarització primarària en català defensada bàsicament pels socialistes, perquè CiU volia fer segregació linguística, volia crear guetos on no se sabés parlar català. Com sempre voler lligar política i les identitatspersonals és nefast.
El castellà gaudeix d'una molt bona salut a Catalunya, i el català pot estar en perill però no per culpa dels catalans castellanoparlants o d'una mala llei de política linguísitica a nivell de l'estat (això potser una mica), sinó més aviat pels problemes derivats de la globalització, de l'extensió de les TIC i de la immigració massiva i sense control. I com el català, la majoria de lengües petites del món, tant si són oficials (aquestes potser tardaran una mica més) com si no, acabaran desapareixent.

dijous, de gener 19, 2006

Cap de setmana a Madrid

Aquest cap de setmana a Madrid hi ha Comité Federal de les JSE. Com a organització federada la JSC tenim uns companys i companyes que ens representen, i també s'hi pot anar com a convidat. Aquesta és l'excusa que hem agafat uns quants companys per anar de festa i a passar-ho bé a la capital d'Espanya.
L'últim cop que vaig estar a Madrid va ser des del divendres 13 fins el diumenge 15 de maig de l'any passat. Allà, a part d'anar a veure el toros per la Feria de San Isidro a Las Ventas (per criticar una cosa s'ha de saber de què va, i com a mínim veure-ho un cop), també vaig poder celebrar el títol de lliga del Barça. Va ser una pujada d'adrenalina molt gran poder cantar "Visca el Barça i Visca Catalunya" pels carrers de Madrid, i una alegria immensa, perquè feia molt temps que ho esperavem.
Espero que aquest cap de setmana sigui tant plaent com l'altre cop. A veure si quan torni ja tenim un gran acord per l'Estatut, que poguem anar endevant i fer la política social que necessitem, tant a Catalunya com a Espanya.

Ens veiem el dilluns!

dijous, de gener 12, 2006

Todo el mundo al suelo!


Després d'un segle XIX ple d'aixecaments militars, pronuciaments i cops d'estat per part dels generals Prim, O'Donnell, Serrano, Pavía, Narváez, Lorenzo Milans del Bosch i Espartero entre d'altres.
Després d'un segle XX amb dues dictadures fruit dels cops d'estat de Primo de Rivera el 1923 i de Mola, Sanjurjo i Franco el 1936, i amb els intents fallits de Sanjurjo el 1932 i Tejero, Jaime Milans del Bosch i Armada el 1981.
Ara que comencem al segle XXI es recupera aquesta tradició tant espanyola d'obtenir per les armes allò que no es pot aconseguir a les urnes o a través de la justicia. Ja feia massa temps que els militars estaven callats aguantant el procés democràtic més llarg de la història d'Espanya i el tinent general Mena Aguado no ha pogut aguantar més. I no és l'únic.
Sempre s'ha dit que el concepte Intel·ligència militar és paradoxal. Són dos termes antagònics.
M'agradaria destacar dos articles que he llegit avui a El Periodico de Catalunya. El més polític és d'Enric Sopena "Abans de mi, el diluvi". I l'altre més humanístic és d'en Josep Maria Espinàs "¿Un altre general? No, gràcies"

A la foto es veu el Tinent Coronel Tejero practicant l'esport nacional dels militars espanyols

dimarts, de gener 03, 2006

Qui ja ho sap tot


Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:

qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Raimon