La feina mal feta no té futur

Avui es juga el partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i el Paraguai. Pel que sembla, hi haurà una afluència de públic molt menor que amb les altres partits. Si bé és veritat que Paraguai, encara que mundialista, no és massa atractiva (tampoc ho eren ni la Xina, Equador, Xile, Lituania i bé que es va omplir el Camp Nou o l’estadi Lluís Companys), cal pensar que el model de la costellada de cada Nadal s’ha esgotat. Només ho salva si hi ha alguna bona selecció de rival, com Brasil o Argentina.

I sobretot s’ha esgotat pel tipus de gent que va a veure el partit i la consideració que té. No importa el nivell esportiu de l’acte, només la reivindicació política que se’n fa. Recordo quan vaig anar a veure el partit entre Catalunya i Iugoslàvia a l’estadi olímpic. Gairebé no vaig mirar el partit perquè hi havia una colla d’energúmens en un dels gols que es van dedicar a llençar coses contra els vigilants, van trencar una balla i anaven entrant i sortint a la pista d’atletisme amb un munt de bengales. Això sí, tots portaven estelades. Entre aquesta gent hi havia coneguts meus d’extrema esquerra i independentistes d’aquells que diuen que “el futbol és l’opi del poble”. I eren els primers que anaven als partits de la selecció. A aquella gent no els importa per res l’esport, només volen fer merder amb l’excusa d’una reivindicació nacionalista “Una nació, una Selecció”, semblant a l’Estat-Nació del nacionalisme centreuropeu del segle XIX.

I aquí bé quan reflexiono sobre el sentit de les seleccions esportives catalanes. Personalment m’agradaria (repeteixo, m’agradaria, no dic que ho desitgi) tenir seleccions esportives catalanes, però per mi no és una necessitat, no em treu la son, ni exclou tenir una selecció espanyola conjunta. Està lligat al model d’Espanya federal, una Espanya que pot estar unida en algunes coses i ser diversa en altres. Però està clar que fent-se les coses tant malament com es fan per part dels polítics catalans (aquí també incloc les federacions esportives) queda molt lluny aquesta realitat. Precisament per això utilitzo aquest lema de la Generalitat nacionalista d’en Pujol.

Com es vol tenir una selecció pròpia si la federació catalana depèn de l’espanyola i tots els equips catalans juguen a les lligues espanyoles? Això és voler jugar a la puta i la Ramoneta. Sempre es posa l‘exemple de seleccions que no són estats, com per exemple Anglaterra o Escòcia. Que potser el Liverpool juga a la mateixa lliga que el Celtic de Glasgow? Igualment amb Gal·les i Irlanda del Nord. Allà tenen la seva pròpia lliga, les seves pròpia federacions. I per favor, que ningú vulgui comparar-nos amb les Illes Fèroe.

De quins esports hi ha selecció catalana? Corfbol i Pitch & Put. Esports que quan es va constituir la federació catalana encara no n’hi havia d’espanyola, i per tant va poder inscriure’s a la federació internacional com a membres de ple dret.

El primer que s’ha de fer és bé les coses aquí, i després intentar convèncer els altres. Com es van fer amb el hoquei a Miami, i es va fer tant i tant malament fins arribar a Fresno (que va ser un robatori a mà armada per part de la FIRS) i a Roma, fent les coses legalment, se’ns va tombar. Però continuo dient que amb tota la parafernàlia que es va fer amb el mundial B de hoquei patins es va fotre la pota fins dalt de tot.

Bon Nadal a tothom i feliç any 2006

Merry Xmas (War is over)

So this is Xmas

And what have you done

Another year over

And a new one just begun

And so this is Xmas

I hope you have fun

The near and the dear one

The old and the young

A very Merry Xmas

And a happy New Year

Let's hope it's a good one

Without any fear

And so this is Xmas

For weak and for strong

For rich and the poor ones

The world is so wrong

And so happy Xmas

For black and for white

For yellow and red ones

Let's stop all the fight

A very Merry Xmas

And a happy New Year

Let's hope it's a good one

Without any fear

And so this is Xmas

And what have we done

Another year over

A new one just begun

And so happy Xmas

We hope you have fun

The near and the dear one

The old and the young

A very Merry Xmas

And a happy New Year

Let's hope it's a good one

Without any fear

War is over, if you want it

War is over now

Happy Xmas

John Lennon

El que faltava...

Continuem amb l'expansió de la blogosfera socialista. L'última adquisisió és en Sergio García, de Premià de Mar. És l'agrupació de la JSC Maresme que ens faltava, després de la gent de Mataró (Eulàlia, Javi, Ferran, Xesco) Dosrius (Víctor), Llavaneres (Carmen) i jo a Argentona.En Sergio és un tio molt..."especial", per dir-ho d'alguna manera, jejeje. No, ara en sèrio. És un tio de puta mare, que diu les coses directament, sense pèls a la llengua, i amb una clara intensió d'atac directe, sobretot a la dreta, que és el que necessitem.
I quan està dormit sembla tant bona persona, ooooooooh. I després et posa un poema al blog i sembla com un osset de peluix.
Et seguiré a la xarxa amb molt d'interès.

Si voleu saber més sobre la reblogució socialista, podeu anar aquí i veure tots els blogs socialistes del moment. Els enllaços que tinc són de la gent que conec. Ja no puc posar-los tots.

Lerrouxisme, feixisme i demagògia

He llegit a la portada del Diari de Girona d'avui que ahir Maulets va boicotejar un acte de la plataforma Ciutadans de Catalunya, en el qual havia de parlar Albert Boadella i Francesc de Carreras.
La cosa va acabar malament, com era d'esperar per part de tots dos col·lectius. Cada col·lectiu amb el seva propia argumetació, amb el seu discurs i amb les consignes pertinents, però tots dos defensant la llibertat, lluitant contra els feixistes (insult proferit per part dels bàndols, curiós).
Ideològicament sóc contrari tant a Maulets com a Ciutadans de Catalunya, i considero que cap dels dos són representatius d'un tarannà democràtic. Les accions de Maulets són d'un caire feixista que espanta, sobretot denominant-se d'esquerres. Sembla que tenen el mateix concepte "revolucionari" que Stalin. Consideren que qui no vulgui el mateix que ells amb els mitjans que ells defensen, és perquè està en contra i per tant és un "feixista espanyolista". Aquí fins i tot hi entra ERC. Això és el summum de l'extremisme. I de Ciutadans de Catalunya el que puc dir és que és la demagògia en estat pur, un retorn al lerrouxisme més radical (valgui la redundància) del bienni negre de la II República Espanyola. Amb l'excusa del dret a la llibertat d'expressió, van en la seva contra ja que insulten i denigren qui no pensa com ells, dient que són terroristes i feixistes.
El problema és que aquestes dues visions de Catalunya i Espanya es retroalimenten, sense uns, els altres no tindrien arguments, no tindrien l'enemic, el Mal, dit en un sentit maniqueïsta. Com més actes d'aquest tipus siguin boicotejats, més paper de victima tindran els reaccionaris, i quants més actes en contra de Catalunya es fagin, més seguiors hi haurà de l'independentisme radical català. Només cal veure les notes de premsa que ha fet cadascú. Tos van sortir victoriosos: Maulets va aconseguir aturar "el feixisme ultraespanyolistes", i segons Albert Boadella, els assistens a l'acte van ser "herois" per aguantar els atacs feixistes del nacionalisme independentista català. I també la valoració que fan dels Mossos d'Esquadra, ja que segons els primers són forces represores que no deixen manifestar-se, i segons els segons no van actua quan calia perquè són forces al servei del nacionalisme.
Realment, tant un com els altres són uns extremistes (quan els extrems es toquen) que defensen un model de societat amb un pensament únic. Tant uns com els altres són uns intransigents. Tant uns com els altres són uns feixistes.

P.D: Les fotos les he agafat perquè m'han semblat molt explicatives tant d'uns com dels altres. La primera foto està treta de Libertad Digital (aquests no els vull enllaçar), els independentistes no deixen parlar tirant gas pudent. I la segona foto està treta del Diari de Girona i el de la cadira era un assistent a l'acte.

La millor notícia del 2005

He rebut un repte en forma de meme, que consisteix en dir quina considero que és la notícia més important del 2005.

Doncs jo considero que la notícia més important del 2005 és:

L'aprovació de la llei de matrimonis homosexuals

Aquesta reforma del codi civil permet que Espanya sigui un dels països més avançats del món en referència a les llibertat individuals i col·lectives i la igualtat. Per un cop aquesta país s'ha situat a l'avantguarda d'una societat madura i democràtica. Hi ha països que s'omplen la boca de garants de la democràcia, però en canvi fins i tot consideren la homosexualitat un delicte punible. Massa extremisme religiós. Aquí la gent pot decidir lliurement qui vol estimar i si vol tenir una relació formal. L'esglesia i els sectors més carques i reaccionaris de la societat s'han manifestat en contra de la llei amb l'argument que destruia la família. Quina família? la de la mare soltera, la que té fills biològics i fills adoptats, la que té un fill únic, la que té dos pares o dues mares, o la família casada catòlicament d'un masclista que agredeix la seva muller (ells diuen "la seva dona"), amb el raonament que li pertany?
I estic segur que d'aquí a uns anys la gent trobarà tant normal que es puguin casar dues persones del mateix sexe com troben tant normal que dues persones casades es pugui divorciar. Si haguessim de fer cas del que deien quan es va aprobar la llei del divorci els mateixos que avui es queixen per la llei de matrimonis homosexuals, actualment viuriem a Sodoma i Gomorra.

Ara em toca a mi enviar el repte a 5 blogers més. And the winner is...

Ferran Asencio
Carmen Bastida
Javier Naya
Víctor Martínez
Aintzane Conesa

Salut i República

Solidaritat i futbol sala

Aquesta setmana tinc una barreja de solidaritat i futbol sala ben especial.

Començo el dijous a Olesa de Montserrat on hi ha un torneig de futbol sala organitzat per l'agrupació local de la JSC per recaudar fons per la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a l'Alzheimer i altres malalties el cervell. I el diumenge tornem-hi a ser solidaris aquest cop a Dosrius. Tots els diners recaudats amb les inscripcions anirà destinat a la Marató.

I entremig, el dissabte a la tarda a Mataró, el torneig de futbol sala servirà per a recollir joguines pels nens i nenes més necessitats, aquells que no poden disfrutar de la il·lusió d'aquests dies. En aquest cas la inscripció de cada participant serà portar una joguina.

Us espero a tots i us animo a que participeu tant a la Marató de TV3 com a les diverses campanyes que s'organitzen per part de moltes associacions i ONGs per portar joguines als nens i nenes, que només veure el somriure d'una criatura ja paga la pena.

Se'ls veu el PPlumero! | El mestre Miquel Iceta

Volia fer un article per denunciar la hipocresía del PP amb la Constitució. Sí, aquella que van votar en contra, i ara s'omplen la boca de grans garants de la democràcia, la llibertat i tantes altres coses.
Doncs mentre buscava informació per tal que no se'm pugui dir que sóc un manipulador i que enganyo i tergiverso la realitat (Cree el ladrón que todos son de su condición), he vist un article a la pàgina del mestre Miquel Iceta amb el títol que he posat al meu article. Jo ja ho he dit algun cop, si hi ha algú més sabi que tu dona-li la paraula. I això és el que faig amb aquest article. Llegiu-lo, amb tots els seus enllaços, i llavors és quan podreu dir que el PP són una colla de fariseus, que només saben que mentir i intoxicar la gent afirmant coses que ells mateixos ni tan sols es creuen. No estan en contra de la Constitució el 1978, ni contra la proposta d'Estatut, ni tan sols contra Catalunya (a vegades sí contra els catalans). No, tot això no són més que les excuses per no perdre la quota de poder que tenen. Sencillament estan contra la democràcia, contra la llibertat del poble a decidir. Estarien més còmodes amb el sistema pactista de principis de segle XX, on actuaven els cacics. Això ja ho hem vist a Galícia i al País Valencià.

També he trobat un article de José María Aznar escrit el 23 de febrer 1979 on, molt content amb la Constitució no estava. Un petit aperitiu per anar fent boca:
Tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o, por el contrario, va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queremos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única, si el derecho a la vida va a ser eficazmente protegido, sí el desarrollo de las autonomías va a realizarse con criterios de unidad y solidaridad o prevalecerán las tendencias gravemente disolventes agazapadas en el término nacionalidades, y así un sinfín de transcendentales temas, cuyo desarrollo dependerá del equilibrio de fuerzas políticas que surja el próximo día primero de marzo.


A la pàgina d'en Miquel hi ha una llista de blogs socialistes, molts dels quals jo també tinc enllaçats perquè són amics meus, sobretot els joves i la majoria dels no tant joves. Que no pari la reblogució socialista!

La sonrisa de Llavaneres

Avui us vull presentar una gran amiga, la Carmen Bastida. Jo anava buscant fotos de la Carmen per il·lustrar aquest article, i he vist una cosa: sempre està rient. És d'aquelles que ràpidament plora, i t'encomana aquesta alegria que transpira.
La Carment és la Primera Secretària de la JSC de Sant Andreu de Llavaneres. La conec des de l'abril d'aquest any, quan vam fer l'Escola de Formació, i poc després, el 20 de maig, van constituir l'agrupació de Llavaneres. Ja des de llavors vaig poder apreciar en ella un gran sentit de l'humor, i unes ganes inmenses de treballar, que comporta una forta implicació en el pensament socialista, en la llibertat, la igualtat i la justícia social.
M'agradaria molt que la anessiu llegint sovint, perquè té moltes coses interessants per dir, sempre amb molt sentiment, pensaments que surten tant del cap com del cor.

Moltes felicitats pel teu blog!!

Dia mundial contra la violència envers les dones

L'altre dia vaig sentir una cançó de la Tracy Chapman, Behind the wall, on parla de la violència envers les dones. És una cançó que està cantada a capella, sense instruments. Va ser la força de a seva veu meloncòlica que en va impulsar a llegir-me la lletra. La llera parla de com la gent no fa cas dels crits de la dona maltractada, quan es dubta si trucar o no la policia perquè, o venen tard, o sencilament no venen. I llavors el policia diu que això són "domestic affairs" (afers domèstics).

La cançó està escrita el 1983. Per sort, la societat ha canviat molt des de llavors. Ara hi ha una conciència col·lectiva de denúncia als maltractadors. Ara cada cop hi ha més dones que diuen prou d'agresions, prou d'insults, prou de menyspreu. S'ha acabat la cantarella de "el meu marit em pega lo normal", "alguna cosa hauré fet malament". L'única culpa dels maltractaments és del maltractador.

Ara aquestes dones tenen al seu abast unes eines que els permeten poder desempallegar-se d'aquests desgraciats, dels seus botxins. El govern actual ha fet la primera llei que tracta específicament aquest tema. Ara la policia ja no podrà dir que són "domestic afffairs", ni tampoc la judicatura, el personal mèdic que aten les dones i criatures maltractades, el professorat de les escoles on estudien aquestes criatures, ja que molts cops reben danys psicològics . Ara hi ha protocols d'actuació davant d'aquestes situacions. Ara hi ha departaments de la policia i dels jutjats destinats únicament a la violència contra les dones.

Tota la societat ha de lluitar per erradicar el terrorisme masclista.

Behind The Wall

Last night I heard the screaming
Loud voices behind the wall
Another sleepless night for me
It won't do no good to call
The police
Always come late hey
If they come at all

And when they arrive
They say they can't interfere
With domestic affairs
Between a man and his wife
And as they walk out the door
The tears well up in her eyes

Last night I heard the screaming
Then a silence that chilled my soul
Prayed that I was dreaming
When I saw the ambulance in the road

And the policeman said
"I'm here to keep the peace
Will the crowd disperse
I think we all could use some sleep"

Tracy Chapman

RAC-1 = Radio Associació de Convergència

Cada cop ho tinc més clar. RAC-1 (Grup Godó: La Vanguardia) és l'organ propagandístic de Convergència. Només cal escoltar les tertúlies del matí del programa "El món a RAC-1, amb Xavier Bosch", titulades "El perquè de tot plegat". Ahir dimarts van parlar de la conferència (dret a triar=liberalisme) que va fer l'Artur Mas el dilluns a la nit. Va ser el tema de conversa de molta part de la tertúlia, anar dient lo bé que ho havia fet i defensant el seu discurs. Fins aquí cap problema, en principi, cadascú és lliure d'opinar. La qüestió és que el cap de setmana passat el PSC va fer la seva IV Conferència Nacional "Vells i nous drets en l'Estat del Benestar" (intervencions de Marina Geli, Joaquim Nadal i Miquel Iceta), on TOT el partit va debatre sobre els reptes del nou model d'Estat del Benestar (i resalto el tot en contarposició al discurs que va fer l'Artur Mas, únicament el líder, com acostuma a passar amb un partit presidencialista com Convergència), i a la tertúlia del dilluns al matí no se'n va parlar, i això que després es va entrevistar el Secretari de Programes i Conferències Nacionals del PSC, l'Ernest Maragall, per parlar, però, sobretot de la seva relació amb ERC dins el govern.
I el fet que m'ha impulsat a escriure aquest article és que durant la tertúlia d'avui dimecres en Xavier Bosch s'ho ha fet venir bé en un moment que s'ha parlat de Finlàndia, quan s'ha dit que el seu president es va agafar una setmana de baixa per paternitat, per "recordar-nos" que l'Artur Mas, en la seva conferència de l'altre dia, ja va defensar el model educatiu finès. Ho he trobat descaradíssim.
La llastima és que el model educatiu del govern de Convergència en el qual l'Artur Mas era el Conseller en Cap era totalment oposat al model escandinau, començant pel la presió fiscal que tenen aquests països. Ja n'estic fart que la dreta espanyola i catalana vagi parlant que s'han de retallar les inversions en l'Estat del Benestar, agafant com a escusa els països del nord d'Europa. Doncs a mi que em "retallin" fins arribar al nivell de Suècia!! Perquè si ells passaran de gastar el 60% d'inversió pública en serveis socials al 50%, nosaltres estem tan sols al 30%.
Però l'emisora prefereix no parlar massa de política seriosament, a veure si al final se'ls veurà el llautó. Prefereixen parlar de l'assamblea general de la FIRS, per veure si la selecció catalana de hoquei patins pot competir oficialment. Però això segur que no ens permetrà als catalans tenir una bona educació, una sanitat pública de qualitat, autopistes sense peatge, trens que vagin ràpids, pensions i barris dignes. No és res més que PANEM ET CIRCEM.

20-N-2005

Españoles, snif, Franco...ha muerto

Real Madrid 0 - Barça 3

La veu de la JSC

Direu que sóc un pesat, que no tinc arguments ni res nou a dir, però penso que si hi ha algú més sabi que tu l'has d'escoltar i intentar difondre el seu missatge. He fet aquest blog personal per expressar les meves idees, però no cal que siguin únicament idees pensades exclusivament per mi. Penso que també demostro la meva opinió ensenyant quin són els meus referents. Això ho fa tothom, sempre es recomana un aarticle que un s'ha llegit al diari, o va a veure una pel·licula perquè una determinada persona diu que li ha agradat.
Per això us vull parlar d'en Víctor Francos, el Primer Secretrari de la Joventut Socialista de Catalunya. Com bon jove i socialista també s'ha apunta a la falera dels blogs personals. A la foto el podeu veure el dia que jo el vaig coneixer, que va ser el dia de la constitució de l'agrupació de la JSC d'Argentona, el 10 de desembre de 2004. Vaig pensar que era tot un honor que el primer secretari vingués a la constitució d'una petita agrupació com la d'Argentona. Però el que he pogut comprovar a posteriori és que realment és un líder que es mou, que li agrada anar a coneixer la seva militància.
En Víctor porta molt de temps militant tant al partit com a la JSC, i per tant coneix molt bé com va tot aquest món. En aquest any escàs que porto a l'organització he après molt d'ell. M'ha fet reflexionar molt i sempre em dona un punt de vista amb un plus. Des del primer dia que el vaig veure al Casal de Joves d'Argentona, fent un petit discurs de perquè s'havia de votar SÍ a referendum de la Constitució Europea, fins el dissabte passat durant l'Assamblea Extraordinaria de la JSC Maresme (article del diumenge 13), on ens va fer una reflexió sobre l'església i la manifestació que hi havia en aquell moment (la reflexió li va servir de base a en Javi per fer aquest article), en Victor m'ha sabut transmetre clarament un missatge d'igualtat, llibertat i justicia social. Precisament els valors que defensa la JSC. I per això penso que en Víctor és un gran Primer Secretari.

Ja que parlo de la veu de la JSC, vull posar una nota de premsa emesa per la JSC el passat dimecres 16 de novembre. La nota es va fer pública en una roda de premsa realiza per en Paco Aranda, Secretari d'Organització de la JSC que també vaig coneixer a la constitució de l'agrupació d'Argentona (Paco Aranda a la dreta i Ferran Poca, gerent de la JSC, a l'esquerra). Tot Quijote necessita els seu Sancho Panza, o tot Astèrix el seu Obèlix. Sigui com sigui, en Paco és el complement perfecte per en Víctor. Llegiu-los, que segur que n'aprendreu molt.


La JSC ha exigit a l'església i al PP el cessament de la campanya anticatalanista

A la Joventut Socialista de Catalunya ens sentim catalans i part d’una nació, amb una clara vocació catalanista i d’esquerres, que treballa per una Espanya federal, per una nació de nacions. Per això ens estimem també els altres pobles d’Espanya.
Daltres, que s’anomenen espanyols, i que més que defensar-la l’estan perjudicant, no poden dir el mateix, bàsicament per què no s’estimen una part d’Espanya. No s’estimen Catalunya ni els catalans. Qui divideix Espanya i genera confrontació en la seva societat no pot dir que la defensa, més aviat la perjudica i molt.
Per això defensem el nou Estatut que doni l’impuls necessari per Catalunya i la vitalitat d’una Constitució que es pot modificar. Molts dels que no hi varen estar d’acord amb aquesta Constitució, ara ens volen fer creure el contrari.
No entenem què feien el Partit Popular i l’església encapçalant les manifestacions contra la llei d’aprovació dels matrimonis homosexuals i no van encapçalar les manifestacions contra la guerra d’Iraq.
No entenem tampoc què feien encapçalant la manifestació contra la LOE, contra una llei que no ataca la llibertat d’opció religiosa a les escoles.
Com es que l’església catòlica permet que determinats periodistes com Federico Jiménez Losantos puguin dir cada dia als seus programes tantes mentides, manipulacions i insults, tot això des de la cadena radiofònica propietat de la Conferència Episcopal.
La JSC recolza els plantejaments del govern de ZP i l’anima a continuar en la seva política progressista i de més drets, encara que això suposi la crítica de certs sectors històricament privilegiats per altres règims no democràtics.
La JSC, respecta la llibertat de creença, i respecta la democràcia i les institucions que ens hem atorgat.
La JSC denuncia la campanya anticatalana, d’apologia de l’odi, de falsedat i de violència verbal que estem patint des de les freqüències de l’emissora episcopal.
La JSC demana a tots i totes els/les ciutadans/nes, ja siguin creients catòlics, d’una altra confessió, o no creients, que denunciïn la campanya anticatalana i es retorni la discrepància política dintre dels marges del respecte, la convivència i el diàleg. Uns ideals, uns valors, ètica per alguns o moral per d’altres, que no s’allunyen massa de l’arrel cristina.


Joventut Socialista de Catalunya
Àrea de Comunicació

La xarxa és nostra!!!

La xarxa és nostra, dels joves socialistes. Cada dia que passa hi ha més blogs de membres de la JSC. Anem per parts.
Del Maresme tenim en Xesco Gomar, Primer Secretari de Mataró (foto 1 esquerra). Com indica en el seu títol, és Simplement Xesco, un tiu que diu les coses tal i com li passen pel cap. Potser direu que això pot ser dolent. Però no, en Xesco és una de les persones que m'ha ensenyat més a analitzar les situacions d'una forma ràpida i directa, sense marejar la perdiu. Una sinceritat total. I això és d'agraïr.
També tenim en Ferran Asencio, antic Secretari d'Organització de la Federació, i actualment Secretari d'Estudis i Anàlisis (foto 2 dreta). Què estudia i analitza? Doncs la societat, aquest món que ens envolta, la situació política que vivim. En Ferran sempre ens penja articles molt interessants al fòrum del nostre lloc web. Nosaltres li diem que fot uns rotllos que no s'acaben mai, i per això crec que aquesta és la millor secretaria que podia tenir. Saps Ferran que jo sempre t'escolto, que m'agraden els teus rotllos.
I també tenim companys del Vallès Oriental. Un és l'Álex Valiente, de la Garriga, i Secretari Nacional d'Educació i Cultura (foto 3 esquerra, amb mi). Per això veureu que els primers articles que té parlen de la LOE.
I finalment en Julián Rull, Primer Secretari de Les Franqueses del Vallès (foto 4 dreta).
Espero que es vagin incorporant la resta de companyes i companys que hi ha a la JSC i poguem ser un referent per la joventut catalana i així poguem aconseguir canviara aquest món que no ens agrada.

Salut i República

Nova executiva de la JSC Maresme

Ahir a la tarda les i els militants de la federació del Maresme de la Joventut Socialista de Catalunya vam celebrar una assamblea extraordinària per escollir una nova executiva, ja que més de la meitat dels membres de l'anterior executiva escollida a l'últim congrés havien dimitit per diversos motius. La nova executiva està formada pels membres que encara quedaven (hi havia membres que eren interins) amb una petita redistribució de càrrecs, i una nova incorporació, que sóc jo. Tinc l'honor i el plaer d'haver entrat a formar part de la Comissió Executiva de Federació amb el càrrec de Secretari de Formació i de Medi Ambient.

Medi Ambient

Per la JSC la sostenibilitat és un dels eixos bàsics per tal d'aconseguir un món millor.
A la nostra comarca podem gaudir dels parcs naturals de el Montnegre i el Corredor, i de la Serralada Litoral. Però també hi ha conflictes per la ubicació de centre de tractament de residus, com pot ser la Incineradora de Mataró i la Depuradora d'Aigua de l'Alt Maresme.
Si volem aconseguir aquest món millor, on no hi hagi problemes mediambientals, hem de començar a treballar ja, perquè el futur es constueix avui, sinó no hi serem a temps.

Formació

La formació és una de les eines que utilitzem els i les joves socialistes per tenir un discurs polític sòlid, clar i directe que pugui ajudar a les persones a millorar en el seu dia a dia, i poder posar el nostre granet de sorra en la consecució d'un món millor. Fem xerrades amb càrrecs electes del PSC per saber quines polítiques es fan. També fem xerrades amb gent d'entitats que ens poden explicar problematiques socials que viuen. O senzilament cursos de tècniques de comunicació, entre d'altres. Tot això amb l'objectiu d'anar millorant com a persones i com a socialistes.
Un dels reptes més grans que tinc personalment ara és el fet de preparar l'Escola de Formació del Maresme, que celebrarem la propera primavera, on a més de formar-nos, també ens ho passem bé i podem fer una organització més gran i forta. I anar continuar amb el pla de treball que tenim la federació, amb xerrades i cursos, com la del passat divendres.


Salut i República

Estatut: Ahora Madrid

DIVENDRES 11 DE NOVEMBRE

20:00 h MASIA CAN COMAS
PINEDA DE MAR

Conferència

ESTATUT: AHORA MADRID

- Dani Fernández Coordinador de diputats i senadors del PSC a Madrid






- Consol Prados Diputada maresmenca del PSC al Parlament de Catalunya










JSC Maresme

En Veu Alta!

Blogs, i blogs, i més blogs

Els blogaires no parem de creixer, i sobretot els de la JSC Maresme. L'última adquisició és en Víctor Martínez, de Dosrius.
La seva paraula preferida és transgressió, és la que utilitza més quan tenim les assamblees i decidim la línia política i els actes que volem realitzar. Això és el que necessitem, gent amb empenta, gent sense "tapujos" (com diu en Javi). També li em dit molts cops que pot ser l'edat, excés d'hormones, que és un pipiolo (Eulàlia) però l'important és que és una tiu de puta mare, que compartim moltes idees, no només polítiques, i que junts ens ho passem molt bé.
T'aniré llegint i comentant el que dius, i espero que tu també ho facis al meu.
El problema serà que al final només ens comunicarem a través de la xarxa ;)

Salut, República i Somnis

Top manta vs CD original

L'altre dia vaig anar a comprar música al Fnac, concretament a la seva secció Selecció Fnac i vaig comprar joies musicals com són: el disc de debut de la Tracy Chapman, What's goin´on de Marvin Gaye, London Calling de The Clash i un recopilatori dels The Ramones. Tots quatre discos per menys de 32 €.
Jo personalment sóc molt mitòman, i m'agrada tenir la música en el CD original, per veure el llibret amb la lletra, les fotos del grup, i altres coses que s'hi posen. Però és que amb els preus prohibitius als quals està la música avui en dia és molt comprensible que la gent cada cop compri més al Top Manta o es decarregui la música per Internet.
Si un CD et costa cap als 20 € molta gent no el comprarà. És ben normal. Segur que si es posessin a meitat de preu pujarien molt les vendes de música original. Parlant amb gent que compra asiduament al top manta em diuen que només ho fan perquè és més barat.
I no em val l'argument de l'SGAE que diu que la música es mor, i molts músic no podran tocar ni fer discos, patatim patatam. Ha, ha, ha. El que s'acabarà serà el seu negoci i el de les grans discogràfiques. Els músics guanyen diners amb els concerts. Fenòmens com els d'Operación Triumfo han fet més mal als músics amaters que no pas el top manta. Perquè si no tens disc, segur que no te'l pirategeran. I segur que no tens disc perquè no hi ha cap productor que es dediqui propocionar de veritat a grups joves. Que a tot arreu es fa molt bona música, i segur que molts grups que toquen en una festa major per un entrepà de frankfurt i barra lliure de cervesa (parlo amb ple coneixement de causa, sé què és la vida del músic amater) s'ho prenen més en sèrio i amb molta més dedicació que en David Bisbal, que ni tan sols es composa les seves pròpies cançons.
El que cal en el món de la músia és una altra forma d'entendre la distribució i comercialització musical, sobretot pensant en les noves tecnologies.
Per la meva part continuaré aprofitant les ofertes que algunes botigues de discos fan, i si no, a continuar disfrutant de la música allà on em porti la vida.

Oda a Espanya

Sempre és un poema que m'ha agradat, i crec que en un dia com avui és el millor moment per reivindicar-lo. El text va ser escrit el 1898, l'any de la pèrdua de les darreres colònies d'ultramar, i a Espanya hi va haver un fort debat identitari. Per això va ser quan van creixer tant els nacionalismes tant catalans com bascos.

Ara és un bon moment per tornar a pensar quina Espanya volem. Per la meva part crec que el federalisme és la millor forma, la més igualitària, la que permet un exercici més gran de llibertat i del dret a l'autodeterminació.

Visca la República Federal Espanyola!!!

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall 1898

"Unión y libertad, esto es federalismo"

Començo aquest article parafrasejant Manuela de Madre, que avui ha fet un dels millors discursos del dia. Ella ha sabut utilitzar el factor més emotiu, ja que no se la pot acusar ni de nacionalista catalana ni de nacionalista espanyola. Ni me echarán de España por defender Cataluña ni me echarán de Cataluña por defender la unidad de España. És la millor forma de deixar sense arguments els discursos excloents que hi ha tant des de Catalunya com des de la resta d'Espanya.
Perquè tot aquest soroll sobre el tema identitari que fa el PP és només el recurs fàcil per atemorir a la resta dels espanyols i fer que els nacionalisme victimista català tregui pit dient: "Ens tenen por". Utilitzen aquest discurs visceral i patriòtic per tocar la fibra sensible de la gent. Ja ho ha dit en Josu Erkoreka (PNB) a l'inici de la seva intervenció. El PP ha utilitzat els mateixos arguments que el dia del debat del Pla Ibarretxe. Expliquen històries de l'home del sac.
El que realment importa al PP i a tota la caverna mediàtica és que aquest Estatut és realment d'esquerres. Entre la desmembració i a balcanització d'Espanya també diuen que aquest Estatut és molt "intervencionista". Això per persones de caire ultraliberal és un gran insult. Com sempre l'important és la pela.
Amb el nou sistema de finançament, els catalans volem tornar a ser el motor d'Espanya i d'Europa. Però per ser motor necessitem combustible. I aquest combustible és un bon finançament. Si continuem escanyats com fins ara, anant repartint solidaritat, arribarà un moment que ens ofeguerem. Per tant no només volem un nou finançament per progressar nosaltres sinó per continuar repartint solidaritat, i fer que no tan sols Catalunya sigui un motor d'Espanya, sinó que Espanya sigui un motor d'Europa, sobretot ara amb el repte de l'Europa dels 25.
I què vol dir que Catalunya torni a ser motor d'Espanya? Doncs que Madrid deixarà de ser el focus principal de negoci. Ja no tindran ni en Cortina, ni l'Alierta, ni en Florentino Pérez, ni Doña Espe. Ja vam veure que van fer molt més merder per l'OPA de Gas Natural a Endesa (van dir que era un cop d'estat empresarial) que no pas pel fet de dir "nació" a Catalunya (només van dir que era inconstitucional).

Salut i República

Comencem

Hola a tothom.


Us dono la benvinguda al meu blog.

Ja feia temps que em rondava pel cap el fet de fer un blog, sobretot pel fet que tinc molts amics i coneguts que en tenen un de propi (sobretot de la blogosfera política maresmenca, que cada dia creix més), on hi havia participat alguns cops, i a vegades em quedava amb la recança de no poder dir més la meva. Anava mirant els blogs de l'altra gent i cadascú donava la seva opinió, i jo tenia ganes de donar el meu punt de vista més global, no tan sols comentar el que deien els altres. I també m'interessava el fet que els altres puguin donar-me la seva opinió sobre temes que jo comento, poder tenir un diàleg amè i fluid, perquè de tot i de tothom se n'apren. Fins i tot dels que unicament et burxen, d'aquests aprens a agafar-te les coses amb calma i pensar-t'ho dos cops abans de contestar. Però jo prefereixo agafar-m'ho tot amb sentit de l'humor, que diuen que riure va bé pel cor, i en una societat tant estressada (pel ritme de vida que portem) i amb tanta crispació (directament pel PP) és millor no agafar-se les coses massa a pit.

A veure com anirà. Ara de moment estic una mica dubitatiu veient com va tot plegat, com es posen les fotos, com s'estructura la pàgina, com insertar links. Espero que amb el temps i l'ajuda dels altres companys i companyes blogaires poguem anar millorant.

Salut i República