L'altre dia la Mònica Terribas va entrevistar (vídeo) a Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania que crec que tots nosaltres coneixem molt bé, o potser no tant. Dic això perquè crec que gràcies a nosaltres estem alimentant cada cop més aquest partit, i en molts casos estem fent que cada cop tinguin més i més militants.A l'entrevista de l'altre dia, la Mònica Terribas va ser molt contundent, i fins i tot en algun moment va semblar un tercer grau, i va parlar més de la meitat de l'entrevista del tema de la llengua, posant-se masses cops en contra de l'entrevistat, cosa que crec que no ha de fer un bon professional. Fins i tot jo, que no comparteixo per res els plantejaments d'aquest partit, em vaig sentir atacat, sobretot pel to que adquiria l'entrevista. I això em sap molt de greu, ja que l'única cosa que provoca això és donar-els-hi la raó a aquesta gent que es passa tot el dia parlant de llengua, i que quan parlen d'altres temes de la vida política, no tenen masses coses novedoses a aportar. si en lloc de preguntar-li tant per la llengua, laMònica Terribas hagés fet una entrevista plantejant propostes programàtiques, ciutadans són un partit més, amb les seves peculiaritats com tothom. Res més.
Són uns provocadors que només intenten trencar l'harmonia, que no oasi, que hi ha a Catalunya. I ho estan aconseguint. Fa uns dies a l'Àgora de TV3, hi havia una tertulia de periodistes analitzant les eleccions. Hi havia l'Arcadi Espada, un dels ideòlegs de Ciutadans, que va parlar gairebé tota l'estona en castellà, però estic segur que no per convicció sinó per provocar. I la llàstima és que dos dels periodistes, Vicent Sanchís, de l'Avui, i Joan Vall Clara d'El Punt, estaven molt ofesos perquè aquell senyor parlava en castellà. I això és el que volia aconseguir, que estiguessin ofesos. Per tant, ja podien argumentar el que volguessin, havia guanyat Ciutadans. D'altres, com Joan Manuel Perdigó, d'El Periodico, no li van fer massa cas i tant tranquils.
Una cosa que va dir Joan Vall Clara que em va agradar, i va ser que l'Arcadi Espada és un pallasso, un bufó, igual que l'Albert Boadella. Doncs llavors, senyor Vall Clara, riguis d'aquest bufó i deixis estar de fer-se mala sang.
