dimecres, de març 07, 2007

Paritat real dins la societat, no de cara a la galeria

El PSC és un dels partits que està fent més bandera de la paritat. Per això ens ha instat a fer una llista paritaria de cara a les eleccions municipals. Però des del PSC Argentona ens trobem en unproblema greu quan afrontem aquest problema, i és la falta de dones disposades a implicar-se en política. I aquest no és un problema exclusiu nostre, ja que de les set candidatures que segurament es presentaran a les properes eleccions del 27 de maig, només una va encapçalada per una dona (cal veure què farà el PP). Els socialistes ens hem presentat a les dues últimes compteses electorals amb una dona al capdavant, la que també era la nostra primera secretària. Però ara que ja s'ha jubilat políticament, ens trobem que no podem omplir aquest buit de representació femenina. Amb una militancia de 3 a 1 a favor dels homes és molt difícil, ni tant sols, fer una llista paritaria. Podriem posar dones als primers llocs de la llista, això sí, però la resta continuarien essent homes, per tant continuariem sense la volguda paritat.
La Llei de la paritat és una eina imprescindible per aconseguir la igualtat dins la societat, però no es poden forçar situacions que són inforçables. L'accés de la dona a la responsabilitat pública ha de començar per dalt. Ja tenim un govern de l'estat paritari. Però en canvi el govern de la Generalitat és descaradament masculí (11 a 4). Fins i tot el PSC, el partit amb més representacio de dones s'allunya de la paritat si comptem amb el President (un 38% femení). I si mirem secretaries de govern, trobem la prescència de les dones en només 11 de 43.
Tot això comporta que les dones del nostre país no se sentin representades per la política. A més, l'actual estructuració de la societat no ajuda. Ens hem queixat molt d'un anunci artístic de Dolce&Gabbana per simple moralisme, i en canvi continuem veient anuncis de detergents insultants per la condició femenina. Mentre s'anunciï (amb minses excepcions) que és la dona qui neteja, no farem res. Aquí és on s'ha d'actuar, en l'educació, en superar els estereotips de la societat, uns estereotips que afecten fins i tot a les dones. Portem més d'un segle de lluita feminista, i encara continuem veient dones masclistes. Necessitem que les dones siguin les primeres que es creguin que elles també ho poden fer tant bé (o malament, tot són percepcions) com ho fem els homes.
La solució no serà si una agrupació petita com Argentona tenim o no una llista paritaria, la solució serà demostrar a les dones que elles són tant vàlides com els homes per estar en una llista electoral, o un consell d'administració, o ser la cap de la policia local d'un poble, i que s'ho creguin.
Jo no vull parlar d'homes i dones, jo vull parlar només de persones. I seré feliç quan no s'hagi de celebrar cap més Dia Internacional de la Dona, perquè voldrà dir que homes i dones serem iguals en dret, en oportunitats i sobretot, serem iguals dins la societat.

SOM DIFERENTS, PER AIXÒ SOM IGUALS

6 comentaris:

Joana ha dit...

Veiam....
jo també seré feliç el dia que parlem des de la igualtat, encara ha d'arribar.
Primer de tot, jo crec que us agafa el toro, però no al teu poble, en general, crec que els Primers Secretaris/es i Candidats/es han de vetllar amb temps buscar aquestes dones i facilitar les coses peruqe ens decidim a participar.
Nosaltres tenim encara a sobre la educació de mares, ens costa renunciar i jo soc la primera que pensa que te un petit a casa i per això intento cubrir el millor que puc les absències del seu pare.
No sempre voler és poder Oriol, se dones que voldríen, però no poden, esperem que quan apliquem aquest famós pacte del temps, algunes ho vegin més sencill.
Un petonet.

Mario Álvarez ha dit...

Sigues teniendo el mejor blog de la blogsfera. Aunque no escriba te sigo. Por ello te felicito hoy.

Oriol Vaquer ha dit...

Joana,
Precisament la part de la conciliació de la vida familiar és un dels aspectes que veig més necessari de la llei de paritat. Amb això s'ajudarà a les dones a creure's-ho.
I crec que els partits, tots en general i sobretot les cupules, són uns dels responsables que no hi hagi ni dones ni homes disposats a treballar en política.

Mario,
Moltes gràcies. És esperençador que encara que escrigui poc últimament, hi hagi gent que em vingui a veure què dic.

Uns petonàs

Salut i Repúbica

maria ha dit...

Bones Oriol,

A mi també m'agradaria que no calgués celebrar aquest dia.

Ara mateix però, trobo que hauria de ser dia internacional de la dona treballadora, cada dia.

8 de març com el d'avui obren el debat de la situació de la dona al món laboral, sensibilitzen la població amb dades que fan posar la pell de gallina i qui té un blog, fa un post sobre el tema.

Que està molt bé, però una certa permanència ajudaria a aquesta lluita.

Petons.

P.D. Gràcies per enllaçar-me!!

Anònim ha dit...

Com a mínim aquesta llei té una cosa bona...us procupeu perquè no teniu dones al PSC-Argentona...

Si no fos per aquesta llei ni tansols haurieu fet l'esforç d'intentar implicar a les dones dins del partit...Els partits son molt masclistes, endogamics i els costa molt fer canvis...per això les dones els costa molt més participar...ja era hora que algú els forces...

Lamentablement fan falta lleis com aquesta perqué les coses es normalitzain...50% dones a la societat...50% representants als ajuntaments

Oriol Vaquer ha dit...

Anonima,

crec que la llei no garanteix la representativitat totalment paritària de les dones, només el 40%. I crec que la clau la dius tu, s'ha d'intentar implicar les dones dins els partits i tota la societat en general, i no depèn de les llistes. Perquè sí, podedn estar a les llistes, però si quan tornen a casa són elles qui continuen ocupant-se de la casa i la família, de què serveix?
No crec que sigui un problema del PSC Argentona, sinó un problema de la societat en general. A més, el PSC té el 30% de dones militants, i la nostra agrupació no és l'excepció.

Ah, i posats a demanar, les dones són el 53% de la societat. Encara s'ha quedat curta la llei.

Salut i República