Fa una setmana va sorgir a la xarxa el moviment #congresdesdebaix per part d'un grup de militants del PSC per reclamar un congrés a partir de la base, on la veu de la militància sigui escoltada.
Des del primer moment em vaig afegir al moviment, ja que coneixia bé alguns dels promotors, i això és el que em donava la confiança en el discurs. Un discurs d'indignació pels resultats electorals, tant del 28-N com com el 22M. I sobretot, veure que la resposta de l'actual executiva nacional no s'adeia amb l'anàlisi que fèiem molts militants.
La gent no ens va votar perquè ja fa temps que no sap què defensem, ni a qui defensem, però el que sap perfectament com ho fem, i ho hem fet malament. El que no entén la gent és com vam fer pressió al president Maragall per tal que renunciés a tornar-se a presentar a les eleccions catalanes. La gent no entén com havent perdut molts vots el 2003 i ser superats, aquest cop sí, per CiU tant en nombre de vots com d'escons vam pactar amb els altres partits d'esquerres per repetir un govern tripartit que ha estat la sentència de mort política dels líders del PSC i ERC. "Fets i no paraules", deia el president Montilla en la campanya. Fets n'hi ha hagut, i de molt bons, encara que ha estat una feina de formigues: més mossos, més mestres, més metges. Però sense paraules, sense un discurs elaborat aquest tipus de feina és molt difícil que arribi a la ciutadania. I més si amb el desgavell d'un govern descoordinat, vas donant motius a la oposició per poder-te atacar.
La gent tampoc ha entès la política econòmica del govern del PSOE. Un govern que va passar de negar la crisi durant la campanya electoral a dir que ja n'estàvem sortint. Mentrestant, entremig, la pitjor taxa d'atur de la història. Ha estat una gestió nefasta. Durant els primers anys de mandat, amb la negació, es va perdre l'oportunitat de reconduir la política econòmica del país per aconseguir sortir ràpid de la crisi i reforçat. I quan va ser l'hora d'actuar va ser tard i per això les decisions que s'han hagut de prendre han estat tant dràstiques. Però per mi el pitjor no és que siguin dràstiques, sinó que per improvisades, no són estructurades, i així no serveixen per sortir de la crisi, només serveixen per aturar la caiguda.
I ja que parlo del PSOE, també faré esment a l'etern debat de la relació PSC-PSOE. No sé si es necessita grup propi al congrés de diputats o no, perquè aquí no rau la verdadera sobirania. Oi que hauríem votat exactament igual a Madrid si haguéssim tingut grup propi? Doncs clar que sí, perquè donem suport a un govern i per responsabilitat no hi votaríem en contra. Ara bé, el que no pot ser és que sempre que es planteja una votació al congrés sobre Catalunya, quedem sempre com els anticatalans, com els seguidistes del PSOE. CiU és especialista en girar les coses i posar-nos trampes en aquestes votacions. I nosaltres som tant estúpids que sempre hi caiem de quatre potes. Que no ho veiem a venir? Després sempre surten els portantveus al congrés i ho expliquen, i ho tornen a explicar, bla, bla, bla... però l'endemà regalem els titulars als diaris, especialment als de dretes. És això els que hem d'evitar, i per evitar-ho s'ha de treballar abans.
De cara al pròxim congrés, el que necessitem al PSC es canviar, no tant el Què pensem, la ponència marc, ni Qui serà Primer Secretari, sinó el Com fem les coses. I aquí hi hem d'entrar tota la militància. No només per debatre l'ideari del partit i escollir les diverses executives, sinó per vetllar que aquest projecte sigui portat a la pràctica amb rigor, amb seny i obert a la societat.
Han sortit diverses persones fent decàlegs, com el d'en Miquel Iceta entre molts d'altres. Molta gent parlant als seus blocs personals sobre quin ha de ser el projecte del socialisme català del futur. Moltes de les idees ja han estat debatudes i consensuades des des fa temps, com apunta en Paco Aranda. Ara el que cal és repensar l'organització per tal de poder fer efectiu aquests plantejaments, per poder-nos obrir a la societat i tornar a ser el referent de l'esquerra catalana, i si de pas també podem influir en l'esquerra espanyola i europea, doncs encara millor. Manifestos com el de Socialisme Nou em semblen bons punts de partida. Tot el que sigui parlar per millorar és important, tant internament com, encara més importants, les aportacions que ens venen des de fora. #congresdesdebaix, MésPSC, Nou Cicle, Debat Socialista. Lluny de personalismes, lluny de guerres internes de quotes de poders. Hem de sumar tots i totes per renovar el PSC, per canviar la forma de fer política, per tornar la dignitat a la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada