Desafecció política

Una forma de recuperar la confiança de la gent en la política és que vegin que les seves propostes són escoltades, i que abans de fer cap acció, es pregunti a la ciutadania què en pensa. Aquí hi jurarà un paper en el futur més immediat la democràcia partipativa, també dita la democràcia 2.0. La base d'aquest canvi és la participació en el procés d'elaboració de les propostes i els projectes polítics, no només la simple votació d'unes propostes donades. Molts hi estem treballant amb voluntat d'aconseguir obtenir resultats satisfactoris d'aquests processos, mentre d'altres s'omplen la boca amb molt bones paraules però aplicant conceptes erronis de la democràcia participativa.

El ghetto ara es diu Gaza

Diuen que qui de petit pateix abusos i maltractament, de gran serà amb molta probabilitat un abusador i maltractador. Això és el que els deu haver passat als israelians, que després de patir una de les barbàries més indignes i vergonyants de la història de la humanitat en els camps de concentració nazis, ara repeteixen el mateix esquema amb els palestins confinats a la franja de Gaza.Notícies com les que portem massa temps veient, i les informacions que ens arriben des d'aquest punt del pròxim orient ens demostren que l'actuació de l'estat d'Israel és totalment feixista, dictatorial i contraria a qualsevol de les directrius de la ONU, dels drets humans i la convenció de Ginebra. És vergonyós com la comunitat internacional no fa res per castigar un estat terrorista, que comet constantment crims de guerra i contra la humanitat, que se'l pot acusar de genocidi, que no respecte les resolucions del consell de seguretat de les Nacions Unides, que des de fa més de 40 anys ocupa territoris de països extrangers on sotmet la població a vexacions i humiliacions, que mata els seus rivals polítics amb la força del seu exèrcit.
Ja és hora que d'acabar amb aquesta barbàrie, amb l'espiral de violència que només condueix a més violència. Que els jueus sofrissin l'holocaust no justifica, de cap de les maneres, l'holocaust que estant infringint al poble palestí. L'excusa de l'antisemitisme és un insult veient com actuen. Altres països, per menys han rebut represàlies militars, impulsades per Consell de seguretat de l'ONU.
Ara ells són Goliat. Ara ells apliquen les mateixes tècniques que els nazis al ghetto de Varsòvia o Cracòvia. Ara, el ghetto és Gaza, i els jueus ja no són les víctimes, sinó els botxins.

La Catalunya optimista

Avui, al pavelló de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un míting dels socialistes catalans amb la col·laboració del company Felipe González i la intervenció del president de la Generalitat José Montilla i la candidat per Barcelona Carme Chacón.
En aquest míting, ha quedat molt clara una cosa, i és que la única opció que té Catalunya per seguir tirant endavant és una victòria el proper 9 de març de José Luís Rodríguez Zapatero a Espanya i el PSC a Catalunya.
Uns diuen que són l'essència de la defensa de Catalunya, però que estan disposats a fer president Rajoy. I està clar que votar Zapatero i votar Rajoy mai es pot considerar que sigui el mateix.
Hi ha dues alternatives de governar:

• Divisió o Cohesió
• Conservador o Progressista
• Bel·licista o Pacifista
• Mentida o Compromís
• Ràdio de l'odi o Llibertat d'expressió
• Contra Catalunya o Amb Catalunya
• Passat o Futur
• Pessimisme o Optimisme

El proper 9 de març, els catalans decidim quin futur volem, i la única persona que pot fer-ho possible és Zapatero

Polseguera, la truja de foc

El passat 12 de gener la colla de Diables d'Argentona vam batejar la nova bèstia de foc, una truja anomenada Polseguera. El bateig va tenir lloc a la plaça de l'Església, rememorant la llegenda dels repicatruges, fet pel qual es va triar fer una truja, i que el nom evoqui la llegenda. Va tenir de padrins el Brolla, un senglar de Cabrils, i la Porca del barri de Sant Antoni de Barcelona.

I ara què?

Després de l'èxit de la manifestació del 1-D, el que cal és reflexionar sobre quines conseqüències polítiques se'n deriven, i aquí tornem a barrejar coses com ja s'ha vist en la manifestació.
Segons el manifest de la organització, la Plataforma pel Dret a Decidir, aquesta manifestació reclamava el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, cosa que es farà efectiva en aquest 2008. També reclamaven la publicació de les balances fiscals i un nou sistema de finançament, en el qual s'està treballant en el marc del nou Estatut. Les balances fiscals serveixen per definir aquest nou sistema de finançament, i ens hem de posar d'acord amb quin volem que sigui el model de calcular-se, ja que no és una ciència exacte i subjecte a interpretacions. I finalment reclamen la recaptació de tots el impostos que es paguen a Catalunya, i això ja no és un "nou sistema de finançament", això és el concert econòmic.
En principi, amb bona part de les reivindicacions, els socialistes ens podríem haver adherit a la manifestació, ja que s'acosta molt a l'ideari federalista que nosaltres defensem. El problema ve quan veus la manifestació plena de banderes estelades i constantment hi ha crits a favor de la independència de Catalunya. S'han barrejat massa les coses en aquesta manifestació per part de tots, ja que sense voler fer explícitament una manifestació independentista, es trien altres lemes ambigus que donen peu a múltiples interpretacions. I la politització que se n'ha fe l'ha acabat de desvirtuar del tot.
Segons CiU, és una demostració de la feblesa del govern català, i s'han de convocar eleccions anticipades. Fa gràcia pensar que ells van votar el nou Estatut amb el seu sistema de finançament, fa gràcia pensar en el pacte del Majestic, quan van pactar amb el PP i van permetre l'abandó de la xarxa ferroviària de Rodalies, fa gràcia pensar en els 23 anys de govern de Pujol i del "peix al cove", que ens ha portat a aquesta situació. Quanta hipocresia.
Segons ERC i les CUP, la solució és la independència. No s'adiu massa amb el reclamat a la capçalera de la manifestació i el seu manifest. Aquí van fer la seva pròpia manifestació aprofitant una altra manifestació, i a veure qui era més independentista que l'altre.
Segons IC-V-EUiA, s'ha de deixar d'invertir en l'AVE i invertir Rodalies i altres transports públics. Els únics que defensaven el lema de la manifestació.
Cadascú fa la seva lectura. Cadascú hi va anar per defensar els seus propis interessos, i tota la gent que hi va anar, per tots aquests diferents motius i altres, reclamaran una solució final diferent. El proper mes de març hi ha eleccions a les Corts Generals. Una bona oportunitat per la ciutadania de Catalunya per exercir el nostre dret a decidir. I segur que no es farà una candidatura unitària per defensar-nos i parlar amb un a sola veu per decidir tant les infraestructures com el model de país que volem. Tothom ja ha dissenyat la seva estratègia electoral, i la manifestació d'ahir n'és un capítol més.

Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència

El passat cap de setmana el PSC vam celebrar a Girona la nostra VI Conferència Nacional, amb el lema "Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència".
En aquesta conferència els i les socialistes catalans vam decidir quin volem que sigui el nostre model de país, articulant les nostres infraestructures, i com volem que visqui la gent, parlant d'habitatge i de la convivència en un món globalitzat amb gran barreja cultural i ètnica. Tot això es glossa una la resolució política aprovada per unanimitat que expressa el nostre sentiment i que diu cap on volem anar. Podeu veure la resolució política aquí.
L'èxit de la conferència rau en el fet del gran debat intern que hem tingut les agrupacions i les sectorials del partit, el gran treball d'elaboració de la ponència marc i la voluntat clara i decidida de totes les persones que conformen el PSC per tal d'analitzar la societat sense prejudicis ni radicalismes, pensant en tot moment quin era la solució més adient per servir a tota la ciutadania. No hi ha res més improductiu que errar en la diagnosi. No volem entrar en el carnaval permanent de conceptes en el que cauen els nostres rivals polítics, que ara defensen el contrari que van fer abans, o que no toquen de peus a terra i no paren de fer brindis al sol. Per davant del dret a decidir, nosaltres interposem el deure que tenim com a govern de Catalunya i de la majoria del ajuntaments a treballar pel país, a fer, a servir, a transformar la societat per aconseguir el que en defineix com a socialistes: la llibertat, la igualtat i la justícia social.

Artur Mas, o la vanitat feta home

El dimarts hi va haver la "tant esperada" conferència de refundació del catalanisme per part d'Artur Mas. No entraré a valorar el que va dir, no hi estic d'acord, no només perquè sigui d'un altre partit, sinó per concepció de com entenc la política i com es mou la societat.
El que sí que vull dir és que em sembla d'un grau de vanitat extrema, ratllant la megalomania, la pretensió d'un polític, sigui qui sigui, de voler "refundar" el catalanisme. La identitat d'un poble ni es refunda ni és patrimoni d'un partit, d'un corrent ideològic i menys d'una sola persona.
Els grans polítics, les grans personalitats, els referents, els líders no necessiten anar-ho dient, ni anar fent conferències explicant el seu ideari polític. Amb el dia a dia de les seves accions és quan la gent agafa com a referent una persona, i en fa del seu ideari un ideari propi. El carisma i el lideratge ni s'estudia nies pot practicar, és una cosa que te la donen els altres.
Ha de ser Artur Mas qui ens digui com hem de ser i pensar els catalans? Ni ell ni ningú, només faltaria. Entre tots i totes anirem fent aquest país, igual que tots els països es van fent pas a pas, lentament, amb les experiències personals de cadascú que juntes donen la seva personalitat.
Una etapa més en la seva estratègia dins el si de convergència, i intentant guanyar les eleccions del 2010, continnuant una campanya electoral que va començar el següent dia de les darreres eleccions catalanes. Això i res més que això ha estat aquesta conferència.

Vergonya del meu alcalde

El passat dissabte vam assistir a un dels episodis més tristos de la història recent d'Argentona. El ple de pressupostos va servir per reafirmar-nos en la idea que teníem de la ineptitud de l'actual equip de govern. Vaig se l'únic argentoní que va ser capaç d'estar-me tot el ple veient aquell munt de despropòsits, del primer a l'últim.
No entraré ara en la valoració política (increment desmesurat a urbanisme i baixada important en política social, sobretot joventut, benestar social i ensenyament). El que em sembla molt greu és que la qualitat tècnica d'aquest pressupost és pèssima. L'equip de govern no para de dir que ells no en sabien, que la dinàmica de l'administració pública és molt feixuga i que el llenguatge està massa burocratitzat. I doncs què es pensaven? Que això de governar era només fer discursos? Hi ha molts organismes supramunicipals que fan cursos de política municipal, que preparen els regidors i regidores novells per que puguin desenvolupar la seva tasca amb èxit. A més, en e,l govern hi ha un partit com CiU, que segur que ha de tenir molta informació interna de les administracions públiques. Per tant, no em serveix aquest discurs si no volen aprendre. Que el propi alcalde digui en un ple que firma moltes coses que no sap què són ni què signifiquen, i es quedi tant panxo, demostra un grau de negligència tant gran que fa que senti vergonya de tenir un alcalde i un equip de govern com aquest.
Un regidor d'hisenda que li diuen que la recaptació de la taxa de la brossa està inflada un 50% i diu: "ah, doncs sí, tenen raó, ens ho haurem de mirar això". Que no s'ho ha mirat abans? Es clar, com que diu que l'informe de la Interventora de l'ajuntament no en fan cas. Si diuen que no en saben, com és que obvien les recomanacions tècniques de la gent que sí en sap?
Fins ara no m'agradava l'equip de govern, eren rivals polítics que haviem fet una campanya electoral contraria uns dels altres. Era una consideració política. Com a demòcrata que sóc, tinc lleialtat institucional i per mi, encara que jo no els hagués votat i volgués uns altre alcalde, el sr. Masó és el meu alcalde. Però el que no em pensava és que pogués arribar a sentir la vergonya que vaig sentir en el darrer ple.
Pobra Argentona, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.

Com construím les nostres infraestructures?

Ja fa temps que parlem d'infraestructures, i últimament encara més. Independentment del debat polític que gira entorn seu, el que m'ha preocupat molt és la qualitat de les grans obres públiques que es fan.
Com a enginyer, he estudiat el càlcul d'estructures, fonamentacions, instal·lacions, he tingut assignatures que m'han ensenyat a realitzar projectes constructius. Però això sempre és una teoria que s'ha de veure recolzada per un coneixement ampli de la realitat, un aprenentatge pràctic que permeti desenvolupar els projectes amb les màximes garanties possibles que és un bon projecte, amb solucions d'acord amb l'entorn on es desenvolupa, amb solucions factibles i de fàcil execució, o com a mínim realitzables, i que afectarà el menys possible les persones i activitats humanes del voltant.
He treballat durant un any i mig a l'aeroport de Girona en la direcció d'obra d'intervencions que es feien a l'aeroport per ampliar-lo. I he vist projectes i la forma com es porten a terme. Un dels principals problemes que veig en les obres de l'AVE al sud de Barcelona és que sembla que els enginyers que han dissenyat el projecte, o no hagin vist mai una obra, o hagin fet uns càlculs equivocats, o en els projectes primava més la part econòmica sense tenir en compte critèris tècnics. Sentia l'altre dia un representant del Col·legi de Geòlegs que deia que si es fessin uns estudis bons, un bon projecte i una execució de l'obra correcte, no hi hauria d'haver problemes. I ja veiem el que passa.
En aquest sentit, crec que els col·legis professionals, enginyers industrials, de camins, geòlegs, arquitectes,...haurien de vetllar pel bon desenvolupament de totes les seves feines, pressionant a l'administració pública i que exigeixi uns projectes pensats i amb sentit comú, que ja sabem que és el menys comú dels sentits.
És una feina que s'ha de fer des de molts fronts, públic, sector privat, però els col·legis professionals són els qui tenen més bon criteri alhora de demanar professionalitat en el redactat dels projectes d'infraestructures i una direcció facultativa en l'administració pública que permeti que els ciutadans i ciutadanes tinguem les infraestructures que ens mereixem.

3,5% de participació

Ja hem vist com ha anat la votació per triar la ubicació del nou CEIP: un 3,5% de participació. I encara sort que ho van allargar més de 25 minuts. El més sorprenent és que en Xavier Collet ho defineix com un èxit!! Realment penós. Ho han fet tant malament com han sabut. Em pensava que portant tants anys parlant de participació, no farien el ridícul d'aquesta manera.
Per cert, hi van haver molts paperetes, entre un 20 i un 25%, que votaven 4 punts al Turó de Sant Sebastià i res als altres. Clarament era una consigna d'algú que volia que sortís aquesta ubicació fos com fos. D'això, entre altres coses, ens queixàvem nosaltres.
I la última reflexió que faig és pensar què hagués passat si l'anterior equip de govern hagués plantejat destrossar un bosc con el de Sant Sebastià. Un exemple més d'hipocresia.