Un any perdut

L'altre dia vam coneixer la noticia que la Generalitat ha rebutjat la proposta de l'actual equip de govern d'Argentona d'ubicar una escola municipal al Turó de Sant Sebastià. No s'accepta destrossar un pulmó del poble per canviar-ho per zones que ja son verdes.
Això demostra la poca rigorositat amb la qual el regidor d'Urbanisme, l'egòlatra Xavier Collet, va voler imposar, o persuadir de la millor manera possible, que el que havia pensat l'anterior equip de govern era dolent i que ell ens portaria la redempció a través de la consulta popular. La única cosa que volia era un cop d'efecte cap als seus seguidors, cap a qui l'havia empès al capdavant de la Plataforma en Defensa del Centre Històric i també com a número 2 de la candidatura de Tots per Argentona.
Es va obsessionar amb fer una consulta popular fos com fos, i afectés a qui afectés. La primera opció que va tenir la va aprofitar. Ja vaig denunciar la inutilitat d'aquella pantomima. Ara la Generalitat ens dona la raó quan argumenta moltes de les objeccions que es van anar plantejant en les reunions preparatòries per escollir la millor ubicació de l'escola. Però clar, com que llavors ho deia jo, que era un memebre d'un partit de l'oposició, es pensava que només hi anava per tocar la pera i rebentar les idees dels altres (cree el ladrón que todos son de su condicion). Ara els tècnics d'urbanisme de la Generalitat ens han donat la raó amb els mateixos motius pels quals consideraven que aquella no era una bona ubicació. Però el pitjor de tot és que el regidor encara treu pit, i desafia la Generalitat, sense entendre, sense capacitat per entendre degut a la seva ofuscació, que la decisió última en matèria d'urbanisme no la té el municipi, sinó el Departament de Política Territorial. I responent a la oposició que abans érem equip de govern, quan li recriminem la forma d'actuar, pràcticament com un nen petit dient allò de "i tu més".
Així, doncs, en el tema de la ubicació de la nova escola ha estat un any perdut per la obstinació d'una sola persona. Pobra Argentona.

(La fotografia la vaig editar jo a partir d'una foto aèria d'Argentona, que em sembla que estava en l'informe tècnic que tenia l'ajuntament per estudiar la ubicació, posant-li la fletxa per indicar la localització exacte del bosquet del Turó de Sant Sebastià. Es veu que Radio Argentona no tenen més imaginació)

Manifest JSC Dia Mundial del Medi Ambient

Darrerament, la vida política està marcada per aspectes relacionats amb el medi ambient. Tant la sequera, com la pujada de preus del petroli i els carburants, i l’encariment dels aliments bàsics. Tot això està condicionat per l’estil de vida que portem a la societat occidental, un model econòmic i social que malbarata recursos i energies, i que no és gens sostenible.

Cal replantejar-nos com ens organitzem dins la societat, quin urbanisme volem, quina indústria, quina mobilitat, quina relació amb el nostre entorn més immediat i amb el conjunt del planeta. La JSC aposta per un desenvolupament sostenible, que faci possible el creixement econòmic que ens garanteixi un estat del benestar per tothom, però que alhora permeti que poguem deixar a les generacions futures un món on puguin viure.

Aquest és un plantejament que afecta molts dels aspectes de la nostra vida, no ho hem d’entendre només com una simplificació de missatge que únicament ens porta a postures d’extremisme ecologista que no tenen una aplicació real. Hem de ser conscients en quin món vivim, quines són les nostres possibilitats i les nostres limitacions, i quin és l’objectiu que volem assolir.

Una aposta decidida i seriosa per les energies renovables, les que necessitem en cada moment i en cada lloc concret segons els criteris tècnics. Una nova cultura de l’aigua, lligada a un model urbanístic més compacte i d’acord amb la climatologia del nostre país, i la modernització de l’agricultura. Un impuls del transport públic de qualitat, fent-lo arribar cada cop a més indrets del territori per no dependre tant del vehicle privat, qui en té.

La JSC volem formar part del canvi de models per aconseguir un creixement sostenible, un progrés ambiental que serveixi de motor de la societat del segle XXI.

I a mi, qui em paga el gasoil?

Els pescadors estan fent vaga per protestar pel preu del carburant. Al·leguen que amb els preus que han de pagar no els surt a compte sortir a la mar. Per això demanen ajudes a l'administració per pagar el gasoil a 45 cèntims el litre, enlloc dels 75 actuals (jo ahir vaig anar a omplir el dipòsit i el vaig pagar a 1,31 €, practicament el doble que els pescadors)
Fa un parell d'anys, hi ha haver una altre vaga de pescadors on ja van aconseguir una reducció dels preus dels carburants. Aquesta reducció anava a costa dels impostos que es paguen dins el preu dels carburants. Com ja es va criticar molt llavors i s'ha vist ara, no era la solució més adient.
Perquè els pescadors o pagesos han de pagar un preu molt per sota de la resta de la societat? Ja estic d'acord que tinguin rebaixes pel fet de ser una part molt fonamental de les seves despeses, però el que no hem d'anar fent és subvencionar sectors de la societat que no es modernitzen, només viuen de les quotes i d'altres subvencions de la UE.
Altres sectors de la indústria també estan afectats per la pujada del preu del petroli, del metall, el gas, l'electricitat, i no es dediquen a fer vagues per pidolar i fer el ploramiques. No me'n surto, que el govern em solucioni el problema. I d'aquí a poc s'hi afegiran els transportistes.
El que cal a sector primari, tant pescadors com pagesos o ramaders són canvis estructurals
en la forma de treballar. És com el tema de l'aigua, mentre els regants del canal d'Urgell reguen per inundació, diuen que som els altres que malgastem l'aigua. També el que ens cal és no dependre tant del petroli i els seus derivats. Però això encara és més difícil de fer en una època de desacceleració econòmica, on molts impostos estan baixant la recaudació i els pocs recursos segurs de les administracions, com els impostos sobre els carburants, són un valor molt preuat.
No estic gens d'acord amb aquesta forma d'actuar que tenen els pescadors. Per sort, sembla que el govern no els seguirà el joc, tampoc crec que poguessin, i hi ha diverses confraries que no segueixen la vaga.
La solidaritat s'exerceix de gust quan es veu que l'altre correspon, que intenta posar solucions, no quan senzillament demana almoina. I el que no pot comportar mai la solidaritat i al redistribució de la riquesa i els recursos són els privilegis.

Correfoc Mil·lenari

El passat dissabte, els Diables d'Argentona vam assistir al Correfoc Mil·lenari de Canovelles (Vallès Oriental), on 1000 diables ens vam encendre alhora per celebrar els mil anys de la població vallesana.
Va ser una experiència molt bona, amb més de 50 colles i molts quilos de pólvora.

Salut i Foc!!

Posicionament de la JSC respecte la sequera

Aquest dies estem vivint un conflicte territorial dins de Catalunya com a conseqüència de les solucions adoptades pels governs central i català per resoldre la problemàtica de la sequera.

La decisió final d’aprofitar temporalment l’aigua dels regants del minitransvasament de l’Ebre al camp de Tarragona ha fet que es torni a activar la Plataforma en Defensa de l’Ebre per denunciar el que consideren una traïció dels partits que conformen el Govern d’Entesa cap a la gent de les terres de l’Ebre i una vulneració del compromís per l’Ebre i dels postulats de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya volem felicitar al govern de la Generalitat per haver trobat una solució per evitar les possibles restriccions d’aigua de la tardor d’enguany.

Creiem que la solució adoptada no vulnera en cap moment cap dels principis que vam defensar els socialistes catalans en contra del PHN que proposava el govern del PP amb el suport de CiU. Enfront del transvasament permanent de 1050 hm³/any, la Generalitat parla d’arribar a no més de 50 hm³ de manera temporal aquesta tardor si no es millora l’estat dels embassaments de les conques interiors.

Aquest aprofitament de l’aigua que actualment no s’utilitza per part dels regants del camp de Tarragona és fruit d’un treball profund per millorar els sistemes de regadiu. Això ja és un objectiu assolit de la Nova Cultura de l’Aigua, l’optimització dels recursos hídrics millorant-ne la seva aplicació. Hauria de ser un motiu d’orgull per part de tota la ciutadania.

Neguem el terme “transvasament” pel fet que amb aquesta solució no s’afecta per res el cabal actual del riu Ebre, ni es donen nous drets d’ús de l’aigua. Tampoc no és una interconnexió de xarxes pel seu caràcter temporal i perquè no és una infraestructura bidireccional. I tampoc creiem que el transvasament d’aigua del Roine sigui factible, primer pel temps, és una obra a mig termini, i segon per la dependència d’un altre estat com és França.

Des de la JSC continuem defensant una Nova Cultura de l’Aigua. Tot això requereix un replantejament de la nostra forma de vida i de la nostra estructuració de la societat. Un replantejament de l’urbanisme, la indústria, l’agricultura i la gestió dels recursos naturals. Però això ho volem fer amb un debat seriós i profund, sense dogmatismes ni estridències, i defugint-ne en tot moment l’oportunitat política, sinó mirar en tot moment pel bé del conjunt de les persones que integren la societat i per la cohesió de tot el territori.

Aquestes són unes solucions temporals per una situació conjuntural concreta. Hem de treballar per aconseguir no tornar a estar en una situació similar i que les solucions siguin estructurals i amb una filosofia a seguir clara: l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un ús responsable.

Oriol Vaquer

Secretari Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya

El perill de la radicalitat i el dogmatisme

Aquests dies estem veient, al voltant de tot el conflicte per l'aportació d'aigua de l'Ebre a la zona metropolitana de Barcelona, lo perillós que és agafar en política una idea radical i portar-la fins l'últim extrem.
Un partit com ICV, que es declara ecologista i totalment contrari als transvasaments, ara que té responsabilitats de govern, i unes responsabilitats que precisament van reclamar per ser-ne els principals valedors, ha de gestionar els recursos existents i es troba en la paradoxa d'haver de fer allò que ha combatut amb tanta fermesa.
Avui hem vist com els dirigents de la formació ecosocialista a les terres de l'Ebre han demanat d'abandonar el govern si s'executa l'obra que permetrà portar l'aigua del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Clar, si s'és radical i dogmàtic, això és el més sensat que poden fer. Però el problema rau aquí, en la radicalitat i el dogmatisme. Tot és o blanc o negre. No hi ha matisos, no hi ha caben les argumentacions, no es poden buscar solucions alternatives als problemes. Si hem dit "No als transvasaments", res que porti a pensar en una acció transvasista és bona. Fins i tot podem arribar a l'absurd del joc de paraules que ens va estar marejant durant tants dies el conseller Baltasar.
Personalment crec que en cap moment es vulnera el Compromís per l'Ebre, i que s'ha explicat molt bé el que es vol fer i en quines condicions. Però amb el discurs que han utilitzat tant des de ICV com ERC, ara o s'han de menjar el gripau, com estan fent els republicans (per un cop amb una mica de coherència de partit de govern) o estan a tocar d'una crisi interna amb conseqüències del tot imprevisibles.

Per les presons de Franco

Ahir diumenge vaig assistir a la presentació del llibre Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, un combatent de la República que va patir en la pròpia carn la repressió del règim franquista just acabada la guerra. En aquest llibre ens narra el seu periple per diversos camps de concentració, presons i camps de treballs forçats com van ser "El valle de los caídos", on ell va estar.
En Tàrio, fill adoptiu d'Argentona, on ha viscut més de 30 anys, ha estat un lluitador per la recuperació de la memòria històrica, dignificant el record dels combatents republicans i dels represaliats. També ha fet moltes campanyes, tant a diversos ajuntaments, com a la Generalitat o al Govern Espanyol per eliminar la simbologia franquista i per explicar a les generacions que no vam viure el conflicte què és el que va passar i qui en van ser els seus autors.
Actualment, la seva lluita està centrada a recuperar de l'oblit els llocs que van servir de camps de concentració dels presoners de guerra republicans. Diu que només queden dues persones que van treballar al "Valle de los Caídos", i que no vol que el seu record es perdi per sempre, ni que aquells que van morir de gana, de fred, de malalties o senzillament assassinats pel feixisme caiguin en l'oblit. La seva lluita constant és per la recuperació de la memòria històrica, de la dignitat dels que van morir defensant uns ideals de llibertat.

Tradició versus Cultura

El passat divendres vaig assistir com a representant del PSC a la tertúlia de Radio Argentona, on tractàvem la temàtica de les polítiques culturals, què opinava cada grup municipal de com han de ser les polítiques que en matèria de cultura ha de portar a terme el nostre ajuntament.
Sobta el fet que partits que en principi són uns gran defensors de la cultura, especialment la tradicional catalana, com ara ERC, no tingués ningú que els representés. Altres partits seguint amb la seva tònica, com Agrupació Argentona, que pocs cops hi ha anat, o el PP, que em sembla que no hi ha anat mai.
Pel que es va poder veure, aquest equip de govern no té cap intenció de fer polítiques culturals. Que les entitats facin actes, i ja els pagaran alguna cosa. I per descomptat, el que han de ser són entitats de cultura tradicional. Nosaltres defensem que la cultura ha de ser popular, ha de sortir del poble, i per això s'ha de donar mitjans a les entitats per poder desenvolupar la seva tasca, però també s'ha de crear un clima per tal que sorgeixin més entitats i grups de gent disposada a realitzar manifestacions cultural de qualsevol tipus. Com més cultura hi hagi, més gent estarà disposada a fer cultura, i això és una forma molt importat i positiva de cohesionar la societat. En aquest sentit, des de l'anterior equip de govern vam apostar per la Sala com un equipament que permetés desenvolupar sinergies per dinamitzar la vida cultural de la vila. La cultura ha de ser plural. I si aconseguim que Argentona sigui un referent cultural del Maresme, de la regió de Barcelona, de Catalunya, serà quan la cultura popular brollarà de qualsevol racó del poble. Si només esprem que les entitats del poble hagin de moure's per tenir cultura, anem arreglats.
Si aquest equip de govern decideix retallar el pressupost en cultura i esperar que sigui la societat civil qui tiri del carro sense cap mena d'incentiu, al final la cultura al nostre poble es morirà d'esgotament i cansament. No pot ser que es digui que una temporada de teatre, música i dansa com la que tenim només serveix per gastar diners i per quatre intel·lectuals, i que en canvi s'ha de potenciar que les entitats facin moltes coses, això sí, que ho pensin i s'esforcin sense que a l'ajuntament li suposi un gran trasbals. Si aquest és el govern que ha d'estar al servei del poble, ho tenen molt mal entès.

Quan un català va conquerir el món

No calen més paraules

Desafecció política

Una forma de recuperar la confiança de la gent en la política és que vegin que les seves propostes són escoltades, i que abans de fer cap acció, es pregunti a la ciutadania què en pensa. Aquí hi jurarà un paper en el futur més immediat la democràcia partipativa, també dita la democràcia 2.0. La base d'aquest canvi és la participació en el procés d'elaboració de les propostes i els projectes polítics, no només la simple votació d'unes propostes donades. Molts hi estem treballant amb voluntat d'aconseguir obtenir resultats satisfactoris d'aquests processos, mentre d'altres s'omplen la boca amb molt bones paraules però aplicant conceptes erronis de la democràcia participativa.