Aquest és el meu racó personal, on vull expressar i compartir les meves idees i sentiments, tant polítiques com musicals, literàries, esportives... "que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú". Salut i República
dimarts, de gener 03, 2006
Qui ja ho sap tot
Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:
qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.
Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.
Raimon
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Veo Oriol que como a mi te gusta mucho Raimon. Creo que sus caniones dicen muchas verdades, nos cuentan como fue ese pasado negro, nos cuentan que para luchar hay que creer por lo que se lucha.
Bueno company me alegro que te guste Raimon!!
Salut y República!!
Publica un comentari a l'entrada