dijous, de febrer 16, 2006

Visca el Front Popular


Avui 16 de febrer de 2006 fa 70 anys de la victòria del Front Popular a les eleccions generals. El Front Popular estava format per Izquierda Republicana, Unión Republicana, PSOE, UGT, POUM, PCE, Federación Nacional de Juventudes Socialistas i Partido Sindicalista.
A Catalunya vam tenir el nostre propi Front d'Esquerres de Catalunya amb ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (Josep Tarradellas), Partit Republicà d'Esquerra, Unió de Rabassaires, POUM, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.
La CNT no hi va entrar, però hi va donar suport.

Visca el Front Popular!!! Visca la Repúlica!!!

dimarts, de febrer 14, 2006

Periodisme i Política

Durant l'Escola de Formació de la JSC Mataró d'aquest cap de setmana hi va haver una xerrada molt interessant amb quatre periodistes, Joan Salicrú de Capgròs, Oriol Burgada de TVMataró i Saül Gordillo i Lluís Arcal d'El Punt.
En aquesta xerrada es va parlar de la relació entre periodisme i política. En Joan va fer servir una metàfora que em va agradar, i és la de jugar a estirar la corda. Tots ens necessitem, ja que sense periodistes, la feina que fem els polítics no arriba a la ciutadania, i sense els polítics, els periodistes no sabrien com omplir la majoria de les notícies del dia. Tots dos estiren d'un cantó de la corda, però si un la deixés anar, l'altre cauria de cul. I tots ens queixem que hi ha massa periodisme polític, que anem massa a la declaració-contradeclaració, però no veig que es vulgui canviar per part de ningú. Aquest va ser un comentari d'en Saül i té un dels blog de periodisme polític més importants de Catalunya. I això per no parlar dels empresaris de la comunicació, que com a empresaris que són masses cops tenen més en compte el factor de l'audiència que el de la qualitat periodística. Amb els polítics passa igual, ningú vol entrar en el joc de contestar les declaracions dels altres, però "ja que m'ho pregunta li diré que..."
També es va parlar de l'objectivitat i la parcialitat del periodisme. Personalment crec que la imparcialitat no existeix, tot és sempre subjectiu, ja que som persones i tot està interpretat pels nostres sentits. Però el que sí que existeix és la objectivitat: un got pot estar mig ple o mig buit, però és un got i té líquid més o menys per la meitat (també depèn del liquid que hi ha a dins :P )
El debat va ser tant apassionat que per mi no es va tractar un dels temes que volia tractar i que va ser el dels blogs. Ja que hi havia tal quantitat de blocaires en aquella sala, hagués estat molt interessant tenir un debat sobre el paper dels blogs en les noves formes de comunicació. Però això segur que pot ser el tema de tota una escola de formació.

(Foto 1: http://www.homestead.com/highgarrett/braintreepictures.html)
(Foto 2: http://www.dommo.com/product.asp?id=605)

dijous, de febrer 09, 2006

Escola de Formació JSC Mataró


Dissabte 11 i Diumenge 12 de Febrer de 2006, a l'Alberg Can Soleret

Escola de Formació de la JSC Mataró

Dissabte 11 de Febrer

10:00h Esmorzar i Entrega de Documentació

10:30h Inauguració, amb

Ramon Bassas, 1er Secretari del PSC Mataró.

Paco Aranda, Secretari d' Organització de la JSC.

Rosa Herrero, Secretària de Formació de la JSC Mataró.

11:00h "Passat, Present i Futur de la Política de Comunicació a l'Ajuntament de Mataró", amb Esteve Terrades, regidor de Presidència de l'Ajuntament de Mataró.

12:30h "Les Polítiques de Joventut avui a l'Ajuntament de Mataró", amb Ivan Pera, regidor de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Mataró.

14:00h Dinar.

16:00h Curs Oratòria III: "Técniques davant dels mitjans de comunicació".

19:00h "El Paper dels Mitjans de Comunicació", debat amb Joan Salicrú, Oriol Burgada, Lluís Arcal i Saúl Gordillo.

21:00h Sopar.

23:00h Dinamització i +.

Diumenge 12 de Febrer

10:30h Esmorzar.

11:30h Conferència - Debat sobre "La Situació Política del PSC a Madrid", amb Daniel Fernández, diputat del PSC al Congrès.

13:00h Clausura, amb

Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró.

Victor Francos, 1er Secretari de la JSC.

Eulàlia Mas, Secretària de Formació de la JSC.

Xesco Gomar, 1er Secretari de la JSC Mataró.

dimarts, de febrer 07, 2006

Autodeteminació dia a dia

Passejant aquesta tarda pel centre de Mataró m'he trobat amb uns cartells de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació (aquest és el cartell). Quan he arribat a casa he anat a veure què deien a la pàgina web, i he llegit el manifest, he mirat qui estava adherit a la campanya i, en definitiva, he xafardejat una mica.
Se n'ha parlat molts cops del concepte que els pobles tenen dret a l'autodeterminació. Segons el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (article 1) de les Nacions Unides, el pobles tenen dret a decidir el seu estatut polític. Remarco això perque masses cops des dels sectors independentistes catalans o pancatalans es fa l'analogia autodeterminació=independència i això no és veritat. L'autodeterminació pot conduïr a la independència, però només si aquest poble ho decideix. També podria decidir que no vol cap mena d'autonomia, i també seria ben lícit. Un altre problema que he mig apuntat és el fet de saber quin és aquest poble que té dret a autodeterminar-se: Catalunya o Els Països Catalans? Perque aquí tornariem a entrar en un debat de difícil solució.
Per mi Catalunya és una nació, i vull que s'autodetermini com una federació de la República Federal Espanyola.
Però per aconseguir-ho necessito el suport de la majoria de la societat. Si mirem les últimes eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 veurem que dels partits que representen la majoria del ciutadans, només un, ERC, es considera independentista. CiU no ha apostat mai decididament per la independència, sembla més aviat autonomista. PSC i ICV són federalistes. I el PP és l'únic que voldria deixar les coses tal com estan ara, o fins i tot anar enrera. El percentatge de vots en blanc (0,91%) i d'altres candidatures (1,37%) van ser molt minoritàries. I un 37,46% d'abstenció. Amb aquests resultats veiem que sí que hi ha una voluntat de canviar les regles del joc, però de moment la que és unilateral, la independentista, només està defensada per un partit, i molts cops sembla de cara a la galería, o que hi ha altres prioritats. La societat catalana ja s'autodetermina cada cop que hi ha unes eleccions, quan diu qui vol que la governi. Recordeu que la II República va venir després d'unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. Si la societat empeny cap a un objectiu, aquest s'acaba aconseguint.
Si algú vol arribar a la independència, actualment, ha de convencer a molta part de la societat catalana, i moltíssima més de la valenciana o la balear. Hauran de fer molts més actes com el del proper dissabte. Han de saber que el sistema actual es pot canviar, però que s'ha de canviar des de dins. Crec que ja van fer un pas coherent amb la CUP a les passades eleccions municipals.

La veritat no està de part del qui cridi més Rabindranath Tagore

diumenge, de febrer 05, 2006

La avaricia rompe el saco

El PP va decidir que calia ampliar l'aeroport de Barajas. Hi va invertir una quantitat astronòmica de diners, com és normal en detriment de l'aeroport del Prat, que feina hem tingut per aconseguir la tercera pista. Aznar va "inaugurar" la nova terminal fa cosa de dos anys, però només va ser l'obra civil, perque tota la part d'instal·lacions i la logística encara no estava fet. Això sí que va ser un acte electoral, com totes les "inauguracions" que es van fer del PHN. Perquè després es queixi Doña Espe.

Dibuix de Forges publicat avui a El País

dimecres, de febrer 01, 2006

Ja sóc enginyer!!


Avui he fet la presentació del meu Projecte de Final de Carrera d'Enginyeria Industrial a la UdG. I amb una nota de Notable, he acabat la carrera i m'he convertit en tot un enginyer.
Ja s'ha acabat la bona vida de l'estudiant (encara que fa més d'un any que estic treballant) després de 26 anys entre l'escola, l'institut i la universitat, això sí, tot públic.
Ara a disfrutar d'aquest dia, que per treballar em queda tota la vida.

Salut, República i Enginyeria

dilluns, de gener 30, 2006

5 hàbits extranys

M'ha arribat una Meme per part de l'Eulalia, en David i en Víctor. Aquest cop es tracta de dir 5 hàbit extranys que tinc, o altrament dites manies. Anem-hi, doncs:

1-. Tinc la mania de mossegar-me les ungles. Ja sé que no és molt original, però porto molts anys desesperant a la meva mare per aquest tema.

2-. M'acostumo a tocar molt el cabell. És una sensació que em relaxa molt, i em deu venir de l'època que portava una cua de cavall fins a mitja esquena. Bé, per ser exacte els dos cops que en vaig portar.

3-. M'agrada menjar-me les engrunes del pa. Sobretot quan he menjat un entrepà o he tallat el pa, escuro les engrunes que queden per sobre. Per això sempre intento menjar pa sobre algun plat o un lloc que sàpiga que està net. El que més m'agrada és quan fan crec crec dins la boca.

4-. Porto el ritme dins meu. Hi ha gent que canta sovint, doncs jo a més hi afegeixo el ritme. Sempre vaig picant per tot arreu, tot elements és bo per fer de bateria improvitzada. A vegades puc arribar a posar nerviós a la gent, però necessito treure el meu talent per algun lloc ;)

5-. Buscamines. Podria passar-me hores i hores únicament fent una partida darrera l'altra. És l'únic joc d'ordinador que em té enganxat. I la llastima és que fa molt temps que no faig cap récord, perquè no crec que es pugi fer més ràpid, modèstia apart.

Ara que ja m'he despullat emocionalment una miqueta més, li passo la Meme a 5 blogaires més.
And the winner is...

Marc Mellado
David Gutiérrez
Mario Álvarez
Xavi Roig
Àlex Valiente

dissabte, de gener 28, 2006

Feina i Fotos


Com va dir el president Maragall, en aquesta negociació de l'Estatut els partits catalans han utilitzat dues estratègies: la de la Feina, que és la que han utilitzat els membres del tripartit, pensant en el bé de Catalunya, i l'estratègia de CiU de la Foto, anar retardant les negociacions, demanat coses impossibles, dient que hi havia punts que eren irrenunciables fa només dues setmanes, i després amb una reunió són els grans defensors de l'estatut i de Catalunya i correm-hi tots a fer la foto.
L'únic que busquen els de la federació nacionalista és desestabilitzar el govern d'esquerres i catalanista. I en part ho han aconseguit. Perque el govern de Rodríguez Zapatero estava una mica neguitós per entendre's més amb CiU que amb ERC, bàsicament per un motiu de la gran animadversió dels independentistes a la resta d'Espanya. I en Mas ho ha aprofitat per tancar un acord amb el govern central que té poc a veure amb el que defensava fins llavors què havia de ser l'Estatut.
Aquest es un molt bo Estatut, molt millor del que ens podriem haver pensat mai que aconseguiriem obtenir de Madrid. Perque no ens enganyem, l'Estatut ens dona unes eines molt potents per aconseguir que la Catalunya del segle XXI sigui la Catalunya social, la Catalunyade les persones, la Catalunya del desenvolupament econòmic i del progrés.
Alguns em diran que la part del la identitat nacional no és bona. I què!! Com diu La Santa Espina "Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol". Catalunya és una nació, i això no ens ho traurà ni cap estatut ni cap constitució ni cap tractat de cap mena.
Altres em diran que el finançament no és bo. Doncs que em donguin ells la solució, i que vagin a Madrid a negociar-ho, a veure si els ho donen!
Recordo que el text aprovat al Parlament de Catalaunya era una "Proposta", per tal que el Congrés de diputats elaborés una Llei Orgànica de l'Estat. Per tant, aquella campanya d'ERC de "Cap retallada a Madrid", des de fa uns dies revifada, va contra la sobirania del Congrés, ja que els vol imposar un text.
És necessari, i fins i tot es podria dir que impressindible, que ERC dongui suport a l'aporvació de l'Estatut al Congrés de Diputats, sobretot per la feina que ha fet fins ara, una feina responsable que demostrava que era un partit de govern. Que tota questa feina no se'n vagi en orris per una rebequeria o per despit, perquè l'únic que aconseguirem és que CiU se'n surti amb la seva.

La única foto que m'ha agradat d'aquesta negociació de l'Estatut és la que ens vam fer el passat diumenge 22 de gener els companys de la JSC que vam anar a Madrid, just abans del Comité Federal de les JSE. Vam veure el diari i al lloc on estavem i no ens ho vam pensar dos cops. La foto la va fer en Marc, i som, de dreta a esquerra, en Pau, jo, en Charli, en David i en Guti.

dimarts, de gener 24, 2006

Castellano en la intimidad

Amb aquest títol el diputat Jose Antonio Donaire fa una sèrie de reflexions (I, II, i III) sobre la situació del castellà a Catalunya posant les dades sobre la taula, i desfent les tesis del PP i de la caverna mediàtica, que l'única cosa que saben fer és crear alarma social allà on no n'hi ha.
No negaré pas que hi ha gent que es pot sentir incòmoda pensant que l'altra llengua (tant català com castellà) s'usa en excés, però crec que en termes generals hi ha un bon coneixement de les dues llengues i una acceptació. Jo això ho comprovo sobretot amb la gent, a partir de la meva generació, que ja ha anat a escola amb la llei de normalització linguística. Una llei, vull recordar, que obligava a l'escolarització primarària en català defensada bàsicament pels socialistes, perquè CiU volia fer segregació linguística, volia crear guetos on no se sabés parlar català. Com sempre voler lligar política i les identitatspersonals és nefast.
El castellà gaudeix d'una molt bona salut a Catalunya, i el català pot estar en perill però no per culpa dels catalans castellanoparlants o d'una mala llei de política linguísitica a nivell de l'estat (això potser una mica), sinó més aviat pels problemes derivats de la globalització, de l'extensió de les TIC i de la immigració massiva i sense control. I com el català, la majoria de lengües petites del món, tant si són oficials (aquestes potser tardaran una mica més) com si no, acabaran desapareixent.

dijous, de gener 19, 2006

Cap de setmana a Madrid

Aquest cap de setmana a Madrid hi ha Comité Federal de les JSE. Com a organització federada la JSC tenim uns companys i companyes que ens representen, i també s'hi pot anar com a convidat. Aquesta és l'excusa que hem agafat uns quants companys per anar de festa i a passar-ho bé a la capital d'Espanya.
L'últim cop que vaig estar a Madrid va ser des del divendres 13 fins el diumenge 15 de maig de l'any passat. Allà, a part d'anar a veure el toros per la Feria de San Isidro a Las Ventas (per criticar una cosa s'ha de saber de què va, i com a mínim veure-ho un cop), també vaig poder celebrar el títol de lliga del Barça. Va ser una pujada d'adrenalina molt gran poder cantar "Visca el Barça i Visca Catalunya" pels carrers de Madrid, i una alegria immensa, perquè feia molt temps que ho esperavem.
Espero que aquest cap de setmana sigui tant plaent com l'altre cop. A veure si quan torni ja tenim un gran acord per l'Estatut, que poguem anar endevant i fer la política social que necessitem, tant a Catalunya com a Espanya.

Ens veiem el dilluns!