Amb Zapatero, per una bona entesa entre Catalunya i Espanya

Els socialistes catalans estem convençuts que la millora de l'autogovern i el progrés de Catalunya requereix d'una bona entesa entre Catalunya i Espanya.
La victòria de Zapatero, que va deixar enrera vuit anys d'entesa entre CiU i PP (que encara continua, veient Jaume Matas i Pedro J. Ramírez) ha permès l'inici d'una nova etapa.

Una nova etapa que s'ha concretat en:

• L'aprovació del nou Estatut, vencent una campanya extremadament agressiva i hostil de la dreta espanyola
• La devolució dels papers de la Generalitat incautats a la guerra civil i dipositats a Salamanca
• El reconeixement institucional de la llengua catalana a Europa
• La prescència de la Generalitat a les institucions europees
• El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
• El reconeixement del domini d'Internet puntCAT
• El compliment del nou Estatut pel que fa al compromís d'inversions de l'Estat a Catalunya. L'any 2007 s'invertirà a Catalunya 3.445 milions d'euros, 745 milions d'euros més que el 2006. En un sol any s'invertirà més que sumant els quatres primers anys del pacte CiU-PP

Si tenim un govern espanyol amic serà molt més fàcil que Catalunya es pugui desenvolupar econòmica, territorial i socialment tal i com necessitem, sempre amb bona entesa, deixant de banda l'enfronatament constant que significa tenir un govern nacionalista a la Generalitat. prou de mirar-nos el melic i donar-nos copets al pit, i afrontem d'una vegada per totes les relacions entre Espanya i Catalunya d'una forma fraternal i constructiva, però alhora de col·laboració mutua, ja que el que és bó per Catalunya és bó per Espanya i viceversa.

Els i les joves del Maresme amb Montilla

El dissabte passat la JSC Maresme vam fer el nostre acte central de campanya a la Plaça Andalusia de Mataró, on van parlar en Raül Moreno, 1er Secretari de la JSC, i Carmen Bastida, candidata a l'alcaldia de Sant Andreu de Llavaneres i candidata de la JSC al Parlament de Catalunya.
El projecte socialista encapcelat per José Montilla posa ènfasi en un punt molt concret en quant a polítiques juvenils: l'emancipació. Dins el programa electoral és parla que l'objectiu prioritari és l'emancipació juvenil, i es defensa amb moltíssimes propostes en els tres eixos fonamentals per l'emancipació juvenil: la formació, el treball i l'habitatge, i a més també hi ha moltes propostes de la JSC en matèria de salut, mobilitat, oci i cultura i participació, per tal de tenir els mecanismes necessaris per a poder construir nosaltres mateixos el nostre projecte de vida i poder evolucionar i creixer com a persones. Per això presentem la creació de les Meses d'Emancipació Juvenil, una proposta de la JSC per tal de centralitzar tots els recursos que ens afecten als joves en un sol punt per facilitar la informació en borses de treball, d'habitatge, en formació, en descomptes, beques, ajuts... Aquestes són polítiques que han de ser tractades de forma transversal, i és per això que el desenvolupament de l'Agència Catalana de la Joventut i la Llei de Polítiques de Joventut són els intruments bàsic per aconseguir-ho.
És per això que els i les joves del Maresme donem suport a José Montilla com a futur President de la Generalitat de Catalunya. Aquí podeu veure la foto que ens vam fer el passat dimecres en l'acte central del PSC Maresme.

Habitatge digne, la realització d’un dret fonamental

Article publicat al blog MontiJA!

Un dels principals problemes d’avui en dia, i que patim especialment els i les joves de Catalunya, és l’accés a un habitatge digne i de qualitat. Últimament se’n parla molt, sobretot arran de les manifestacions d’una plataforma per l’habitatge digne composta bàsicament per joves. I una de les coses que s’acusa als polítics és la falta de decisions estratègiques i un canvi de model. Doncs aquest canvi de model està refectit en el programa electoral del PSC a proposta de la JSC, i és un dels compromisos del candidat José Montilla pels seu govern.

No només es compromet a construir habitatges de protecció oficial, com ja va fer quan era alcalde de Cornellà, com han fet tants i tants ajuntaments governats pels socialistes, com ha fet el govern de Pasqual Maragall, sinó que vol destinar la meitat d’aquests habitatges al lloguer social. I també permetre aflorar els habitatges buits, que són molts, i poder facilitar que algú hi pugui viure en règim de lloguer sense haver de construir nova vivenda. Tot això són avantatges pels joves, que necessitem un lloc on poder-nos desenvolupar i realitzar-nos com a persones.

Una altra acció de govern que vol impulsar José Montilla és la rehabilitació d’habitatges en mal estat, per poder dignificar la vida de les persones que hi viuen. I tot això va molt lligat a la Llei de Barris, un dels eixos fonamentals del govern de Pasqual Maragall.

Es per tot això que si com a joves volem canviar l’actual model urbanístic, el que ens cal és votar socialistes, el que ens cal és votar José Montilla.

Oriol Vaquer, Secretari de Medi Ambient i Habitatge de la JSC i 1er Secretari de la JSC Argentona

"La seriositat i el rigor" del projecte socialista

El dimecres va venir José Montilla a Mataró en l'acte central del Maresme (a la foto em podeu veure com el meu cap sobresurt del d'en Montilla). Entre altres coses, va parlar sobretot de la política que està duent a terme CiU, i sobretot el seu candidat, en contraposició de la política feta pels socialistes.


Hi ha dues formes d'entendre la política en aquestes eleccions: “La gent que aposta pel rigor i la seriositat i la que ho fa pels vídeos i el màrqueting”. Mentre els socialistes ens dediquem a explicar la gran feina feta durant aquests tres anys pel govern catalanista i de progrés, i la feina que volem fer continuant les accions engegades pel govern de Pasqual Maragall, altres, com CiU i l'Artur Mas, es dediquen a repartir un DVD ple de mentides i manipulacions, a tergiversar la realitat de l'estat del país, i a fer promeses electorals de a veure qui la diu més grossa.
La seriositat i el rigor del projecte socialista està reflexat en el nostre programa electoral i en les persones que integren les nostres candidatures, un gran equip humà. Nosaltres no tenim un partit presidencialista, on el líder és qui marca línia polítiac a seguir. Mas és qui determina les propostes electorals de CiU, mentre que el PSC és qui determina quines són les línies bàsiques que volem que apliqui el nostre candidat.
La prepotència i la arrogància de Mas fa que s'allunyi cada cop més de l'electorat. Cada dia tenim més motius per NO votar l'Artur Mas, perquè se'l vota a ell, no al seu partit (el partit és seu, des que Jordi Pujol el va designar com El Succesor). Si voleu veure quins són aquests motius per no votar l'Artur Mas, mireu el document "Fets, no manipulacions"

Un dels nostres

Ja ha començat la campanya electoral. Aquesta sembla que serà una campanya de baix valor ideològic. Ja hem vist que CiU l'única cosa que sap fer és un DVD criticant els altres, o utilitza els seu mitjans afins i personatges esperpèntics per intentar ridiculitzar el candidat socialista. En cap moment han presentat un programa electoral complert, que parli de quin model de Catalunya volen. Això sí, fer el xou i la pantomima d'anar al notari a firmar les seves propostes: amb això l'única cosa que demostra és que ni ell mateix es creu el que està dient.
Tot això em fa arribar a la convicció cada cop més ferma que Pepe Montilla és un dels nostres, és una persona normal del carrer. Un immigrant que estava demanant "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" durant la transició. Un treballador que no va poder acabar els estudis universitaris per falta de recursos. Algú que està a la política amb la clara voluntat de canviar aquest món que no ens agrada. És una persona tímida, que no vol agradar a la gent pel seu pentinat, pel seu somriure, o perquè sàpiga molt lèxic. Sencillament és un socialista de cap a peus, algú que interposa els interesos del país per sobre dels seus. I per descomptat, els interesos dels país sempre són que les persones visquin millor, amb millor sanitat, miollor educaicó, més serveis socials, millors infraestructures i que respectin l'entorn. Per això considero Pepe Montilla com un dels nostres, dels que no tenim ni grans fortunes familiars, ni estem a la política per interesos egoístes, ni tenim cap vocació mesiànica de ser els salvadors de la pàtria, ni ens ofusquem en il·lusions utòpiques.
És per tot això que jo vull que el pròxim president de la Generalitat de Catalunya sigui en Pepe Montilla.

La moda és també cultura catalana?

La moda és també cultura catalana? Aquesta és la pregunta que m'he fet avui quan he vist pel Telenotícies dues informacions que jo crec que tenen molta relació: per un cantó la inauguració de la Fira de Frankfurt, on a cultura catalana serà la convidada l'any que ve, i per l'altre cantó la inauguració de la Setmana de la Moda de París, on aquests any hi ha un Showroom amb una dotzena de joves dissenyadors que treballen a casa nostra. Si us hi fixeu, entre l'enllaç que us poso de la desfilada de París per part del Telenotícies i el que jo dic hi ha una petita però substancial diferència. Jo parlo de dissenyadors i dissenyadores que treballen a casa nostra, i a la televisió se'ls anomena catalans. Precisament, al Telenotícies del dimecres han entrevistat un dels dissenyadors, José Castro, un gallec establert a Catalunya que ha parlat a les càmeres en castellà.
Veient el tractament que han rebut aquestes dues notícies es veu clarament la hipocresia d'alguns sectors de la societat catalana, ja que depèn del seus interesos otorguen carnets de catalanitat o no. Quan es tracta de potenciar la moda que es fa a Catalunya, principalment a Barcelona, llavors tothom està convidat, llavors tothom és vàlid, parlin la llengua que parlin, hagin nascut on hagin nascut, encara que tot això pugui influir a l'hora de dissenyar la roba i el concepte de moda que cadascú pot tenir. Però quan es tracte de ser més català que la butifarra amb seques, quan es tracta de demostrar que a catalanita no els guanya ningú, sobretot pensant amb les pròximes eleccions de l'1 de novembre, llavors és quan tenim els talibans de la cultura catalana, la ortodòxia extrema, els defensors de la pàtria, i sobretot, els qui es creuen amb una força moral que ningú els ha donat per dictar doctrina sobre el bé i el mal.
Si un gallec afincat a Barcelona pot ser perfectament bo per representar la cultura catalana a l'extranger, perquè no ho poden ser també Maruja Torres, o ho podrien haver estat Manuel Vázquez Montalbán o Terenci Moix? Si l'actual dilema és si a la Fira de Frankfurt el que es porta és la llengua catalana o la literatura catalana, jo ho tinc molt clar. S'ha de portar qualsevol català que escrigui, perquè aquesta és l'escència del nostre país. Lògicament, la llengua majoritària ha de ser el català, per ser la pròpia de Catalunya, però també hi ha d'haver una representació del castellà, llengua pròpia de molts catalans. Des d'aquest punt de vista hi tenen cabuda tant escriptors de Catalunya, com del País Valencià o les Illes, com extrangers que escriguin en català, com ara Mathew Tree, però també gent aquells escriptors i escriptores catalans que decideixen escriure en castellà. Noés hem de seguir l'exemple d'altres camps artístics.

Fets, no paraules

Falta menys d'un més per saber una de les qüestions que més preocupen als catalans, exceptuant tot allò relacionat amb "El cor de la ciutat". Parlo de les eleccions al Parlament de Catalunya, que permetran saber qui serà el pròxim president de la Generalitat. I només hi ha dues opcions clares: o un president conservador, que l'única cosa que busca és la permanent confrontació per treure rèdits electorals i poder ajudar als seus amics dels poders econòmics catalans, o un president progressista, que ens fagi avançar com a país desenvolupant el nou Estatut i fent una Catalunya social, una Catalunya pels catalans i les catalanes, una Catalunya de les persones.

Si escollim la primera opció, tenim al candidat Artur Mas. Si en canvi, els catalans i catalanes ens inclinem per la segona opció, el nostre vot és per en José Montilla.


Per tal que la segona opció es fagi realitat, al que tots i totes anem a votar el dia 1 de novembre i que votem al líder socialista. Des del meu blog i des d'altres del Maresme volem fer campanya activa a favor de la candidatura de José Montilla, perquè creiem fermament que sense un govern de progrés presidit per un socialista no podrem situar Catalunya a l'avanguarda d'Europa i del món, i viure-hi serà cada cop més compicat, ja que els governs conservadors eliminaran l'Estat del Benestar que gaudim ara mateix. La plataforma que volem utilitzar és el blog Monti-JA! Espero que poguem aconseguir el nostre objectiu, i que el Maresme i tot Catalunya voti a favor de més polítiques socials, a favor de la cohesió territorial i a favor d'un desenvolupament econòmic i industrial fort però alhora sostenible.

Us esperem a tots el pròxim 1 de novembre a les urnes per votar PSC, per votar José Montilla.

V Conferència Nacional

Ara mateix estic a la V Conferència Nacional del PSC on estem debatent entre tots els delegats i delgades el programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.
Aquesta és una aposta molt forta que fem per part del socialisme català per tal que el programa electoral reflexi la realitat diversa, i molts cops complexa, de la nostra societat. Aquesta és la plasmació real de la voluntat d'integrar en la futura acció de govern, un govern que estic segur que estarà presidit per José Montilla, totes les sensibilitats del socialisme català, tant des de dins el PSC com per part de sector progressistes de la societat externs al partit.
No hi a cap altre partit que fagi una aposta tant gran per la democràcia interna. Tant que s'havia criticat que l'aparell del partit havia imposat el seu candidat, així demostrem que això eren només intents dels nostres adversaris i rivals de desprestigiar-nos. En l'elecció del candidat hem estat tant o més democràtics que les altres formacions polítiques. I amb aquesta conferència nacional hem passat al capdavant de tota la classe política catalana en la participació interna i externa, per tal de poder afrontar amb rigorositat i eficiència el grans reptes que teni com a país i com a societat en el segle XXI i amb l'ajuda del nou Estatut.
Una de les coses que vull destacar més d'aquesta conferència nacional és l'aposta per la joventut, ja que el president de la conferècia és el primer secretar de la JSC, Raül Moreno, i a la esa també trobem altres joves com la Carmen Bastida, vice-presidenta segona, i la vocal Paqui Soriano.
I també destacar l'aposta forta i decidida per les tecnologies de la informació i la comunicació, i l'activisme polític a la xarxa, ja que aquest article l'estic escrivint des del Palau de Congressos de Catalunya, seu de la V Conferència Nacional. Per tant podreu veure molts articles relacionats amb aquesta conferència a la blogosfera socialista en temps real pràcticament.

Aquí salten guspires!

El mercat energètic espanyol, i de retruc l'europeu, està sacsejat pels últims moviments en el món de les empreses elèctriques les OPAs de Gas Natural i E.On a Endesa, i la compra per part d'ACS, actualment accionista majoritari de Unión Fenosa, d'una part d'Iberdrola i la compra d'Acciona d'un paquet d'accions d'Endesa.
Una de les conclusions que podem extreure'n és el fet de cal redefinir-nos el nostre model energètic, tant el model empresarial com la font d'obtenció d'aquesta energia. Des del govern espanyol, després d'intentar frenar la pèrdua de control espanyol del mercat de l'electricitat, ara s'intenta que el mercat espanyol sigui fort per poder ser competitiu enfront les grans empreses energètiques europees, ja que si tenim una gran empresa espanyola d'energia, ja sigui per opes o per fusions, podrem afrontar la liberalització del mercat energètic promoguda per la UE des d'una posició preferent per tal de sortir guanyant tots, tant com a consumidors com a ciutadans. La liberalització del mercat europeu de l'energia el que farà és que hi hagi quatre o cinc grans empreses que es repartiran el pastís. per tant, si una d'aquestes empreses és espanyola, i amb molt de pes de Catalunya, tindrem més garanties de qualitat i de desenvolupament econòmic. Però el que també ha de fer tant la UE com el govern espanyol per mitjà del ministre d'Industria Joan Clos és aconseguir una liberalitzacuió social de l'energia, on el que es primi sigui l'accés a l'energia amb qualitat i seguretat. No podem deixar solsament en mans de les empreses la regulació del mercat energètic, perqè llavors qui perd segur som tots nosaltres, la ciutadania.
I ja que canviem el model empresarial, també ens podreim començar a plantejar canviar la font d'obtenció de l'energia, on el model atòmic està molt qüestionat, sobretot per la perillositat dels residus, però necessaria encara avui en dia degut al consum energètic de la nostra societat i l'alt rendiment que donen aquestes centrals. Cal doncs buscar models alternatius per tal de, com a míni, aconseguir reduir al mínim possible la nostra dependència dels combustibles fòssil i l'energia nuclear. Però l'energia nuclear de fissió, la perillosa, ja que l'energia nuclear de fusió, gens contaminant, està obtenint resultats experimentals molt alentadors per poder aconseguir en un futur no massa llunyà, un nou model energètic.

Enquestes

Aquests dies van sortint moltes enquestes en relació amb les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre. Prenent com a punt de partida que les enquestes mai indiquen el resultat de les eleccions, sí que sereixen per mirar tendències.
La última enquesta que he vist és el Racòmetre de RAC-1 (grup Godó, ja sabem de quin peu calcen). Diu l'enquesta que CiU i ICV pujen i el PSC, ERC i el PP baixen. Aquesta és la tònica que reflecteixen la majoria d'enquestes. Però el que s'ha de veure és el trsvàs de vots, que geeralment és allò important en unes eleccions.
CiU puja tot allò que baixa el PP i ERC. O sigui, que CiU puja gràcies a la dreta i al nacionalisme. Per tan ja sabem que qui vota CiU no vol polítiques socials, sinó que simplement l'interesa marejar la perdiu amb el discurs identitari, que no aporta res de positiu per a les persones, per, mentre estant, anar retallant l'Estat del Benestar i afavorir els seus amics, com ja hem vist amb el cas Treball o com els consellers dels governs on hi era l'Artur Mas aconsellaven mafies ruses enlloc de millorar l'educació o la sanitat pública, per no parlar de no voler saber res de reformar l'Estatut o callar vergonyosament amb el tema de l'aeroport del Prat.
Per tant, ja sabem què és el que vol CiU i quin seran els seus aliats per aconseguir-ho, la dreta.