Bon Nadal

Us dessitjo un bon Nadal, i ho faig ara perquè estic molt ocupat aquests dies i no sé si tindré temps abans del dilluns per escriure algo. Espero que en aquest any que comença pugui seguir amb la meva activitat dins la blogosfera, i si la puc ampliar millor.



Aquí us deixo amb una de les tradcions del Nadal, el missatge del Rei. Com que sóc republicà, i jaEs sabeu que tot això de la monarquia no m'agrada massa, us ofereixo aquest discurs una mica atípic. Espero que el disfruteu.

Salut i República

BON NADAL A TOTHOM

Som massa "tous"?

Ahir veia horroritzat com prop d'un miler de persones defensaven el guardia de seguretat de la família Tous que l'altre dia va matar a una persona. M'horroritza sentir els arguments que esgrimia la gent, dient que la policia i l'estament judicial es posava al costat dels delincuents, i no defensava la ciutadania. Però és precisament empresonant tant al gendre dels Tous com al detingut acusat de robatori que se'ns defensa. L'estat de dret garanteix uns drets sempre que compleixis amb les obligacions. Disparar a boca de canó una persona no és defensar-te, és un atac. No podem permetre que una persona que té permís d'armes, i pel que sembla un permís molt especial, que tenen poques persones a Catalunya, una persona que ha hagut de passar proves psicològiques molt dures, pugui utilitzar la seva arma indiscriminadament contra qualsevol persona que consideri sospitosa. A mi el que em fa por és saber que una persona com en Lluís Corominas pot anar pel carrer tranquilament i pot usar la seva pistola quan ell ho cregui convenient i disparar-li un tret al cap a algú. Que potser els Mossos no estaven avisats de moviments sospitosos al voltant d'aquella casa? Nosaltres, com a ciutadans, hem d'exigir a les forces i cossos de seguretat que ens defensin, però en cap cas els podem suplir, ni per descomptat podem fer de Bruce Willis a La jungla de vidre. Sinó, perquè no legalitzem la tinença d'armes? Qualsevol moment pot ser potencialment perillós per a mi, i puc decidir defensar-me quan jo ho cregui convenient. O no estaven defensant aquesta postura la gent que es manifestava ahir en suport al detingut? Però que ningú negui que el presumpte lladre està també a la presó, i s'està buscant els col·laboradors.
Quan l'estat perd el monopoli de la força arribem a situacions bèliques com passa a l'Orient mitjà o Sudamèrica. Continuo exigint tant als poders polítics, judicials com policials que vetllin per la meva seguretat, però tenint clar que han de ser ells, i no altres, qui se n'encarreguin.

Doble meme

Aquesta setmana tinc dues memes.

La primera és original d'en Víctor Martínez, i es tracte de transcriure una cançó amb rerafons polític. Doncs pensant aquest dies amb Xile, i un dels seus il·lustres cantautors com és Víctor Jara, he recordat un disc d'un dels meuis cantautors preferits, Raimon, que va dedicar un disc al desaparegut músic poc després del seu assassinat a mans del règim feixista de Pinochet. Raimon té moltes lletres de cançons que parlen de política, aquí en podeu veure una mostra, peròuna de les que trobo més colpidora, i sobretot pensant en l'època que va ser escrita i sobretot cantada, és DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Aquesta li envio a l'Oriol Yugero i la Carme Cuadras

La segona meme me l'envia el lleidetà Oriol Yuguero, consistent a citar la 5a frase de la pàgina 123 del llibre que tingui més aprop. M'ha costat molt no triar un llibre expressament, ja que en la meva biblioteca en tinc un munt d'interesants i que m'agraden molt. Des de Cien años de soledad, passant pel Mecanoscrit del segon origen, remuntant-me al Quijote, o llibres tant enigmàtics com 1984, Un món feliç, Farenheit 451 o Tropic of capricon. Però al final n'he agafat un entre la pila que tinc sobre la taula (en tinc més de 10), i finalment ha estat Els quaderns d'en Marc, una novel·la eròtica anònima atribuida a Manuel de Pedrolo, i mai desmentit del tot. La frase és realment la que poso, no està buscada:

-Em tens la cigala al cony, i estem calents, molt calents.

La reenvio a en Víctor Martínez i en Xesco Gomar

La historia los juzgará

Ha mort el dictador Augusto Pinochet, i ha mort al llit sense que se l'arribés a jutjar per cap de les causes pendents que té, més de 300, per les desaparicions i mort d'opositors quan va instaurar el seu règim feixista després del cop d'estat de l'11 de setembre (fatídica data) de 1973 contra el govern electe del president xilè Salvador Allende. Des de ja fa alguns anys, se li va retirar la inmunitat política per tal que pogués ser jutjat pels crims contra la humanitat, com ara la Caravana de la mort, o altres que van afectar a tot el Con Sud amb les seves respectives dictadures militars, com la Operació Condor.

És una sort per a tota la humanitat la desaparició de personatges tant detestables com aquest, però en canvi no és tanta la sort al saber que no podrà ser portat davant de la justícia, tant la xilena com la internacional, perquè pagui per tot el mal que va fer. Recordant el president derrocat Salvador Allende, que va dir que "la historia los juzgará", hem de pensar que la justícia xilena permet continuar els processos obert encara que els principals encausats estiguin morts. Hem de tenir esperances en la justícia, esperança en rehabilitar els noms d'aquelles persones mortes o desparegudes en mans d'una dictadura sagnant i represiva.

La historia es nuestra y la hacen los pueblos

Treballar per la pau

Últimament veiem que el procés de pau a Euskadi està encallat i hi ha un rebrot de la violència al carrer i masses moviments en el sí d'ETA. Però em de ser optimistes, i continuar treballant per poder aconseguir una pau forta i duradora. Sempre s'ha utilitzat l'exemple d'Irlanda del Nord, encara que crec que hi ha més divergències que coincidències , en el qual es va evidenciar la dificultat d'aquests processos, ja que els resultats van a poc a poc. Per tant és necessaria molta paciència i sobretot unitat amb un únic objectiu: la pau.



En aquest sentit la postura adoptada pel PP no ajuda gens. Però el més vergonyós és la seva hipocresia quan mirem les declaracions que feien quan estaven al govern i hi va haver la treva al 1998. El que llavor era normal i positiu per aconseguir la pau, avui és vendres als terroristes i permetre la derrota de l'estat de dret. És una llàstima que un partit que aspira a governar un país escenifiqui aquests espectacles tant penosos per no acceptar una derrota electoral. Poso un video que s'ha fet on es recullen les declaracions de dirigents populars durant la gestió de l'altre procés de pau.

Tenim els sindicats que ens mereixem?

Avui he sentit el posicionament de la UGT respecte les sancions imposades als treballadors de terra d'Iberia que a l'estiu van ocupar les pistes de l'aeroport del Prat. I la meva perplexitat ha estat que s'han posat al costat dels treballadors, considerant les sancions "desproporcionades". CC.OO. també s'han afegit a les crítiques.
Els fets ocurreguts al juliol no podien respondre a una vaga, perquè les vagues s'han de comunicar, hi ha d'haver uns serveis mínims tractan-se d'un servei públic, i sobretot, s'ha de deixar la llibertat per tal que els treballadors i treballadores que vulguin puguin continuar amb la seva feina, i la vaga afecti al mínim a terceres persones. Allò no va ser una vaga, allò va ser un sabotatge, que va donar mala imatge de l'empresa, dels treballadors i de l'aeroport.
No pot ser que en ple segle XXI tinguem els sindicats que tenim, que ho arreglen tot amb una vaga, i si pot ser salvatge, o sigui campi qui pugui, millor. Ja han passat més de 150 anys des del Manifest del Partit Comunista, des que es parlava d'alienació, i que els treballadors havien de poseir els mitjans de producció per evitar aquesta alienació econòmica i social.
Ja no lluitem per reduir la jornada laboral de 72 hores setmanals, la lluita de classes ja no és entre estratificacions hermètiques de la societat. Un autònom és un treballador però que s'agrupa en forma de patronal. Què vol dir, que ha de lluitar contra sí mateix, s'ha de fer una vaga a la seva pròpia empresa? La societat ha canviat, el món ha canviat, ha evolucionat. Ja no tenim els dos blocs de la Guerra freda, ara l'enemic mundial número 1 és el terrorisme. El principal repte de la humanitat és fer front a la pobresa dels països en vies de desenvolupament i evitar la degradació de l'entorn natural.
Els sindicats són una peça clau de l'entramat social. Però han de reflexionar sobre quin model de societat tenim i quin model volem, i com ho podem aconseguir. Paral·lelament a l'alta abstenció que vam patir a les darreres eleccions, ho podem fer extensible a una crisi de valors que també afecta la sindicació dels treballadors. Cal un canvi de pensament, d'unitat d'acció sindical juntament amb els partits polítics i tota la societat en general, per a poder solucionar els problemes que tenim, tant a nivell local, autonòmic, estatal com europeu i mundial.

Qui espanyolitza la política catalana?

He llegit una entevista a l'Artur Mas al diari El País d'aquest diumenge. I el líder de la federació nacionalista continua repetint el que ja portem tants dies sentint: que ell ha guanyat les elecciopns i que per això ha de governar ell. Nogensmenys, si està a 21 diputats de la majoria absoluta que dona estabilitat a un govern, crec que de poc li serveix haver guanyat les eleccions. Però d'aquest tema ja se n'ha parlat molt, i ara ja tenim nou president. Ja no val la pena parlar-ne.
Però una altre de les coses que no para de repetir és que el PSOE s'hagués pogut portar més bé amb ells, ja que han estat ajudant al Congrés de diputats durant la legislatura. Bé, per ser exactes, van començar a votar a favor després de la reunió entre en Mas i en Zapatero per parlar de l'Estatut. Ara resulta que aquells que ens han titllat durant tants anys de sucursalistes i de respondre al dictat del PSOE, volen l'empara dels socialistes de Madrid. Ara que els socialistes catalans hem actuat amb total llibertat, i fins i tot en contra de la voluntat de molts dirigents del PSOE, ara CiU diu que ja no donarà suport al govern central. Això és voler espanyolitzar la política catalana, és voler lligar els resultats aquí amb les desicions preses a Madrid. Qui són els sucursalistes ara?
I de la mateixa forma, des d'ERC i sector afins a l'independentisme, quan es va criticar l'Estatut per culpa d'un "pacte" entre els socilistes i CiU, quan asseguraven la sociovergència com una cosa feta, ara callen i no diuen res. Doncs s'ha demostrat el que venim dient des de fa tant temps els socialistes catalans, que és la nostra independència amb el PSOE quan es tracte de política catalana. Fins i tot quan tenim el candidat que podriem di més pròxim al PSOE, és quan demostrem més la nostra llibertat d'acció.

Els propietaris d'habitatges desocupats a Argentona pagaran un 50% més d'IBI

L'Ajuntament vol frenar la proliferació de pisos buits i obligar els amos a situar-los en el mercat

L'Ajuntament d'Argentona aplicarà un recàrrec del 50% sobre l'impost de béns immobles (IBI) a aquells propietaris que tinguin pisos buits. La iniciativa vol frenar la proliferació d'habitatges desocupats, facilitar-ne l'accés i obligar els amos a situar-los en el mercat immobiliari. L'alcalde, Antoni Soy (L'Entesa), reconeix que no es disposa de cap cens de pisos deshabitats, però la intenció es començar a trobar-los a partir de les dades del padró municipal. El grup municipal de CiU, a l'oposició, va criticar que les modificacions que s'han introduït a l'IBI «només responen a l'esperit recaptador del govern d'Argentona».

L'alcalde assenyala que l'Ajuntament no podrà aplicar el recàrrec de manera immediata perquè encara no té una llista de pisos deshabitats. Per elaborar-la utilitzarà les dades del padró municipal. Així, els habitatges en els quals no hi hagi ningú empadronat es consideraran inicialment deshabitats. Soy explica que s'informarà els propietaris de la nova consideració de l'immoble a través d'una carta i, també, que, si no volen pagar el nou recàrrec, hauran d'acreditar que al pis hi viu gent. «La factura de l'aigua, de la llum o un contracte de lloguer seran suficient», comenta.

El portaveu de CiU, Ferran Armengol, tot i estar d'acord «en la filosofia», denuncia «l'esperit recaptatori» de la proposta. «A més de no deixar-nos participar en l'elaboració del tribut, fa falta definir alguns matisos, com per exemple què passarà amb els propietaris dels pisos buits que estan a la venda i que no troben comprador», hi afegeix. El PP, com a mesura de protesta, no va voler pronunciar-se perquè «ni els pressupostos ni les ordenances fiscals han estat negociats ni participats». El govern municipal de l'Entesa i el PSC van aprovar la proposta en solitari.

Pel que fa a la resta de les ordenances i taxes, la majoria s'apujaran l'any que ve, com a màxim, l'equivalent a l'índex de preus de consum (IPC).

Font: El Punt Maresme

Com sempre, la oposició només fa que queixar-se. Si estan d'acord amb la filosofia, que hi votin a favor, i es deixin estar de matissos superflus i sense sentit. Però clar, l'única cosa que saben fer és votar en contra. Això un partit com CiU que aspira a governar Argentona. Dels altres partits de l'oposició no cal ni perdre el temps a parlar-ne, perquè en tota la legislatura han tingut un esperit apocalíptic i de negació total de l'obra de govern. Quan parlen de "participació" volen dir que les decisions les prenguin ells enlloc de l'equip de govern. Quin sistema més extrany, no?

Cap de colla | Blogs

Cap de colla

Aquest cap de setmana hem tingut una assamblea dels Diables d'Argentona, on un grup de gent hem decidit encarrgar-nos de la direcció de la colla. Serem entre 5 i 7 persones que ens organitzem d'una forma molt col·legial, sense un lideratge molt definit, encara que per estatuts necessitavem posar un nom com a cap de colla, i és així com seré el pròxim cap de colla de la colla de Diables d'Argentona, una cosa que m'omple d'orgull, però sé que el carrec és més a nivell formal que real, ja que entre tots ho farem una mica tot. Ara també estem en hores baixes dins la colla, com ja he comentat en altres ocasions. Per tant, la responsabilitat que tenim entre tots és la de intentar no perdre la nostra activitat a la vila, tant el correfoc de carnestoltes, el nostre aniversari, com la festa major d'estiu, l'acte més important de l'any. És per això que tota la colla vam decidir no fer la trobada de ceptrots a la festa major d'hivern, al gener, ja que la junta sortint ja no havia començat a organitzar res, i la junta entrant no tindrem el temps suficient per poder-ho realitzar amb garanties i qualitat. Així doncs, la IV Trobada de Ceptrots no se celebrerà al gener del 2007, però esperem que si la cosa rutlla bé, ho poguem fer al 2008 i que no calgui posposar-ho més.

Blogs

Aquesta setmana ha aterrat a la blogosfera socialista una persona molt estimada per tots nosaltres, i un dels que se n'enreia més quan tots nosaltres vam començar amb la falera dels blogs, una falera que ha passat a ser una feina rutinaria que fas uns quants cops a la setmana. No és altre que en Carlos Fernandez, o més conegut per tots nosaltres com a Charli. Dessitjo que li vagi tot molt bé, i estarem molt atents a les seves reflexions.
També haig de parlar de la pàgina personal del meu germà, en Marçal Vaquer, que es dedica a fer fotos (clar, el pobre va fer belles arts, i ara a què s'ha de dedicar?...jejeje). A la pàgina ens ensenya fots que ha fet que han servit per decorar la sala Clap de Mataró o els webs del saxofonista Llibert Fortuny, el pilot de trial Joan Pons, ArgentonaJove.com o el dissenyador d'aquests webs, l'Uri Alsina. Espero que les disfruteu.

No és això companys, no és això

L'altre dia la Mònica Terribas va entrevistar (vídeo) a Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania que crec que tots nosaltres coneixem molt bé, o potser no tant. Dic això perquè crec que gràcies a nosaltres estem alimentant cada cop més aquest partit, i en molts casos estem fent que cada cop tinguin més i més militants.
A l'entrevista de l'altre dia, la Mònica Terribas va ser molt contundent, i fins i tot en algun moment va semblar un tercer grau, i va parlar més de la meitat de l'entrevista del tema de la llengua, posant-se masses cops en contra de l'entrevistat, cosa que crec que no ha de fer un bon professional. Fins i tot jo, que no comparteixo per res els plantejaments d'aquest partit, em vaig sentir atacat, sobretot pel to que adquiria l'entrevista. I això em sap molt de greu, ja que l'única cosa que provoca això és donar-els-hi la raó a aquesta gent que es passa tot el dia parlant de llengua, i que quan parlen d'altres temes de la vida política, no tenen masses coses novedoses a aportar. si en lloc de preguntar-li tant per la llengua, laMònica Terribas hagés fet una entrevista plantejant propostes programàtiques, ciutadans són un partit més, amb les seves peculiaritats com tothom. Res més.
Són uns provocadors que només intenten trencar l'harmonia, que no oasi, que hi ha a Catalunya. I ho estan aconseguint. Fa uns dies a l'Àgora de TV3, hi havia una tertulia de periodistes analitzant les eleccions. Hi havia l'Arcadi Espada, un dels ideòlegs de Ciutadans, que va parlar gairebé tota l'estona en castellà, però estic segur que no per convicció sinó per provocar. I la llàstima és que dos dels periodistes, Vicent Sanchís, de l'Avui, i Joan Vall Clara d'El Punt, estaven molt ofesos perquè aquell senyor parlava en castellà. I això és el que volia aconseguir, que estiguessin ofesos. Per tant, ja podien argumentar el que volguessin, havia guanyat Ciutadans. D'altres, com Joan Manuel Perdigó, d'El Periodico, no li van fer massa cas i tant tranquils.
Una cosa que va dir Joan Vall Clara que em va agradar, i va ser que l'Arcadi Espada és un pallasso, un bufó, igual que l'Albert Boadella. Doncs llavors, senyor Vall Clara, riguis d'aquest bufó i deixis estar de fer-se mala sang.